Futbol i política: paradoxes del país

Madrid té quatre equips a la primera divisió de la Lliga espanyola, com Andalusia. Catalunya només dos, com el País Basc, el País Valencià i Galícia. No cada temporada és així, les proporcions vull dir, però des de fa molts anys el futbol català no supera la quota dels dos equips malgrat que el seu potencial, en nombre de clubs i fitxes federatives, donaria per tenir un o dos representants més. Hi ha una altra diferència substancial: la distància que hi ha entre FC Barcelona i RCD Espanyol, molt més gran en termes econòmics i futbolístics que no pas la que hi ha entre Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid, per posar el cas més semblant. De raons n’hi ha més d’una i de dues. No obstant, n’hi ha una que em sembla fonamental: la presència del FC Barcelona a l’esport català és abassegadora, tant en el professional com en força disciplines amateurs, tot i el llast deixat anar per la Junta directiva de Sandro Rosell. És un altre dels fets diferencials del paisatge esportiu de Catalunya respecte del de la resta de l’estat. La simbiosi entre Barça i Catalunya és un fenomen únic.

A la política, en canvi, l’espectre està molt més fragmentat: tres partits d’abast espanyol al Congrés dels Diputats, per set al Parlament de Catalunya.

No ho dubto: la pluralitat d’opcions és preferible a la unicitat. Ara: vistos els resultats el repte en un i altre àmbit és clar: aconseguir que la fortalesa del FC Barcelona no empobreixi l’esport català i que la riquesa partidista no afebleixi l’acció política de Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s