El bombardeig de cada 50 anys

Com que és ben veritat que tot sovint als catalans ens perd l’estètica, les paraules i els girs lingüístics i les figures retòriques que triem no acaben de descriure amb la precisió que pretenen el procés en què ens hem endinsat. Penso en la metàfora del xoc de trens que vol subratllar el conflicte institucional entre el govern espanyol i el català. Perquè si bé és cert no som encara en el punt àlgid de l’enfrontament, és tan evident que la topada ha començat fa mesos com que, si hem de parlar de trens, els uns van amb AVE i els altres amb el tren de la bruixa. Vull dir que no hi ha xoc de trens possible. És una metàfora d’un optimisme entendridor.

El que estem vivint és més greu: el que fa Espanya és posar al dia aquella sentència tan bèstia atribuïda al general Espartero, duc de la Victòria, segons la qual el problema català es resol bombardejant-los cada cinquanta anys, l’espai d’una generació aproximadament. Fa trenta anys va ser l’Estat de les autonomies i ara, quan s’han esgotat i ja no valen per mantenir a ratlla les ambicions nacionals dels catalans, toca escanyar-los financerament com a pas previ a la intervenció administrativa i política. No hi ha xoc de trens, hi ha un setge tancat amb tots els instruments de que disposa i pot utilitzar un Estat membre la Unió Europea.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s