El José i els altres Mourinhos

Parlar de l’entrenador portuguès del Reial Madrid, José Mourinho, fa mandra. Tanmateix, ara que sembla que el Santiago Bernabéu ha dictat sentència inapel·lable i que ahir se’l va veure més destarotat que mai, amb una reacció que encara no li havíem vist, de voler xutar una pilota amb una ràbia incontrolable, com un energumen, em sembla oportú reflexionar sobre on s’ha arribat i per què s’hi ha arribat, qui en té la culpa i n’és responsable.

El principal culpable és José Mourinho, sens dubte. Ara: n’hi ha força més, des del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, que no li ha parat mai els peus i que l’ha elogiat públicament i ha beneït totes i cadascuna de les barrabassades que ha fet, fins als periodistes que li han donat la raó i li han rigut unes gràcies que no en fan cap, passant per aficionats com aquells que van tenir la pensada de convertir en un lema de club el dit a l’ull de Mourinho a Tito Vilanova i per tots els organismes que no han entès que aquest tipus de comportaments s’han d’eradicar de l’esport i no han obrat amb la contundència suficient com per aturar-los i expulsar-los.

És clar que hi ha tots aquests comportaments individuals i col·lectius rere el fenomen Mourinho. No obstant, no n’hi ha prou amb aquesta explicació. La veritable raó és més complexa i està ben arrelada: les polèmiques i les rivalitats són part essencial del futbol, fins al punt que n’expliquen el seu èxit tan rotund: la catàstrofe d’ara és haver-les convertit en un espectacle i en el motor del negoci periodístic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s