Nadal de pau i treva futbolística

Mentre la lliga espanyola fa vacances durant les festes de Nadal i Cap d’any, com fan bona part de lligues europees, els clubs anglesos juguen tants partits com els dóna la setmana i omplen els estadis com no els omplen durant la resta de la temporada. Des d’alguns mitjans catalans i espanyols, aquesta tradició de jugar a futbol durant les vacances de Nadal s’observa amb enveja i es pregunten per què la Lliga espanyola no pot fer el mateix, aprofitar aquests dies en què sembla que no vingui d’un euro i els nens no van a escola per desdinerar els pares fent-los portar els fills al futbol, al capdavall, fa molts anys, havia estat tradició el partit del migdia de Sant Esteve. El FC Barcelona, per exemple, ho havia aprofitat per fer venir equips estrangers de gran anomenada.

La veritat és que, posats a copiar, valdria més copiar la racionalitat que hi ha darrera l’organització del calendari anglès perquè, vist com va el futbol a Espanya, ja només faltaria programar jornades de lliga i copa i algun amistós de la selecció si per ventura quedés un forat per fer que el desgavell fos absolut. Tenim futbol els set dies de la setmana i un darrere l’altre, a tot hora, engraellats de forma que els puguem veure tots si ens ve de gust, decidits amb el mínim d’antelació possible per poder ajustar al màxim l’horari a l’interès televisiu. De manera que inserir quinze dies de pau i treva enmig d’aquest desori de partits i aquesta exacerbació futbolística és necessari i urgent, ni que siguin trencats per la costellada de la selecció catalana.

Ara: sóc conscient que aquest raonament fóra encertat si la no disputa de partits de futbol equivalgués al silenci futbolístic absolut, o gairebé almenys, circumstància que no es produeix en cap cas perquè el nombre d’hores de ràdio i televisió i de pàgines de diari esmerçades a parlar de la pilota és, si fa no fa, el mateix. I encara bo que enguany el FC Barcelona ja és campió d’hivern, li té 16 punts agafats al Reial Madrid i la junta directiva ha fet la feina de renovar tots els cracs de l’equip i no hi ha cap mena d’enrenou, que tots són a Madrid. Per tant, la conclusió és clara: per haver de parlar de no se sap ben bé què, més valdria haver-se d’aixecar de taula de pressa i corrents i amb un mos de torró a la boca per anar a fer la crònica del partit, com ens passarà diumenge amb la broma aquesta d’un Barça – Espanyol a la tarda de Reis.

 

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge 30 de desembre de 2012]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s