[…] Tenia un rellotge de butxaca que no mirava mai. El treia, li donava corda, l’acaronava amb les seves mans pàl·lides, de dits llargs i prims, molt suaus, unes mans que cap dels homes d’aquest país no té, ni cap dona tampoc, diria, i el tornava a guardar. Aquell rellotge l’havia heretat d’un seu avi. […]
Anuncis
