Josep Suñol i Maria Closa: la memòria

Diumenge vaig presentar al Centre Cultural Els Forns de Breda els llibres Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès editors) i Maria Closa (Arola editors). M’havien convidat des de la Penya Barcelonista i ERC de la localitat i en el mateix acte també s’hi presentava el llibre Barcelona blaugrana (Angle Editorial), de Carles Viñes.

Fa més d’un any de la publicació de Josep Suñol. Viure i morir per Catalunya. Va sortir el juliol de 2011 i el vaig presentar per primera vegada l’octubre de 2011 al Parlament de Catalunya. Des de llavors, he fet una desena de presentacions. En general, han estat les penyes barcelonistes i les seccions locals d’ERC les que s’hi han interessat. És comprensible.

Ja s’entendrà que digui que havent transcorregut tants mesos des de la publicació del llibre, que encara hi hagi qui s’hi interessi, em causa una satisfacció molt fonda pel que té de reconeixement de la feina que vaig fer i, molt més important encara, perquè la figura de Suñol va recuperant-se de mica en mica que era, en el fons, el que pretenien tant la Fundació Esport i Ciutadania i el seu president Mario Romeo, que me’l va encarregar, i el fill Josep Suñol Soler, que em tant em va ajudar.

A  mi se’m feia estrany presentar els dos llibres a l’hora en ser en aparença tant distints i distants, un assaig biogràfic i una novel·la, però encara més rar em semblava presentar únicament el de Suñol havent acabat de publicar la Maria Closa.

Després de pensar-hi, vaig adonar-me que, de fet, no hi ha la distància que sembla entre l’un i l’altre, encara que costi veure quin nexe els uneix: és la memòria històrica el que tenen en comú. No endebades, Maria Closa diu al narrador que “no hi ha poble que pugui perviure sense memòria”.

Josep Suñol va morir assassinat per les tropes franquistes el 6 d’agost de 1936. Després, van seguir seixanta anys d’un silenci espantós. Hi ha raons objectives que l’expliquen, per bé que no el justifiquen. A Suñol el van matar al començament de la guerra, en circumstàncies mai acabades d’aclarir, el cos no s’ha trobat mai i, potser més decisiu, en ser un personatge tant de tothom, un burgès d’esquerres, periodista, home d’esport i polític, i tan incòmode per a tothom també, ningú no l’ha reivindicat amb decisió i convenciment. Qui més s’hi ha posat ha estat el FC Barcelona.

Les raons del silenci són clares, però no deixen de sorprendre. Suñol va ser un personatge que si l’haguéssim de qualificar avui diríem que era “mediàtic”. Tocava tots els pals de la vida social de Catalunya. Va ser periodista, directiu de futbol, mecenes cultural i social i diputat tres vegades a les Corts espanyoles amb un nombre de vots obtinguts cada vegada que el permeten definir com a molt popular. A les del 1931, les primeres a què es va presentar, va sumar més vots que Francesc Macià i Lluís Companys, que aviat és dit.

Amb el llibre Josep Suñol… pretenia, precisament, recuperar no tant la seva memòria, que ja s’havia recuperat prou des que a mitjan anys noranta els Amics de Josep Sunyol i Josep Maria Solé i Sabaté, Carles Llorens i Antoni Strubell van publicar Josep Sunyol, l’altre president afusellat, sinó la memòria de la seva obra periodística, esportiva, política i social.

Amb la Maria Closa he tingut un propòsit semblant, el de recuperar la memòria d’un poble com n’hi ha tants, abandonat als anys seixanta per la mecanització del camp i recuperat a partir dels vuitanta com a segones residències i per a l’estiueig. Ara: el procés creatiu d’una obra de ficció no té res a veure amb el d’una de no ficció. Fa uns dies, vaig topar amb una entrevista en què Jaume Cabré afirmava que “ningú és amo dels temes narratius”. “Quan escric una novel·la no sé de què anirà”, deia Cabré. Jo sabia de què volia que anés Josep Suñol… i sé de què volia que anés la Maria Closa quan vaig començar a escriure-la. Encabada, ha resultat que no ha anat només del que vaig pretendre. Per sort!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s