Maria Closa (fragments)

1984 (25)

 

(…) Amb aquella mort, l’Enric es va tornar encara més taciturn i malcarat i encara es va fer menys amb els veïns, i els veïns van començar a parlar del que no sabien ni comprenien, i van dir que la Felisa havia nascut deformada, que era un monstre, i que la Joana no ho havia pogut resistir i havia embogit, i planyien l’Enric per tot el que havia de passar, i després la mort del Ramon s’hi havia afegit per a trasbalsar-los encara més, i més endavant van dir que el que se sentia a través de la porta barrada i de les finestres tancades de Cal Vicençó eren esgarips, que aquelles dues dones feien uns crits tan esgarrifosos que si semblaven posseïdes pel diable. I ja tothom va començar a parlar de les bruixes de Cal Vicençó, que ja no eren la Joana i la Felisa sinó les bruixes de Cal Vicençó i el carrer que va de Cal Mensa a Cal Trullàs, ja no ha estat mai més el carrer del Nord sinó el carrer de les Bruixes. (…)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s