Referèndum encallat (bis)

Quan fem una anàlisi, tots partim de certeses preconcebudes. És inevitable perquè tots tenim opinions i no ens les podem pas amagar. A més, és aconsellable estar d’acord amb un mateix. Però, ens hauríem d’estalviar manipular les dades de què disposem i ordenar-les de manera que ens acabin de quadrar amb aquelles certeses de partida. És el que ens pot passar a l’hora d’observar els resultats que hi ha hagut a les eleccions de diumenge: hi ha una majoria parlamentària molt gran i suficient a favor del dret a decidir per poder convocar demà mateix un referèndum per la independència de Catalunya (87, 107 si hi afegim el PSC, contra 28), però no hi ha una majoria social clara com per tenir garantit un resultat positiu. Si som rigorosos, a favor del sí gairebé segur tindríem prop de 1,8 milions de vots (CiU, ERC, CUP i SI) i a favor del no 750.000 vots (PP i C’s); quedarien els 521.000 del PSC i els 357.256 d’ICV que fan de mal adjudicar, per bé que és creïble considerar-los més a prop del no que no pas del sí. Per tant, ens aniríem a un frec a frec entre el sí (1,76 milions) i el no (1,62 milions) incert i insuficient.

Certament, aconseguir celebrar una consulta seria tant com obtenir el reconeixement de la sobirania de Catalunya per a la seva autodeterminació, però em penso que no paga la pena el guany si les probabilitats de perdre’ls són superiors a les de guanyar-lo o guanyar-lo amb no prou contundència. I, no obstant, el referèndum es manté fixat a curt termini. ERC el pensa per a finals de l’any que ve, tot just.

Trobo que hi ha molta feina a fer abans, de país vull dir: endreçar-lo amb una llei electoral que no ens faci dependre dels capricis d’una Junta Electoral espanyola, amb circumscripcions adequades a la realitat territorial catalana, una administració pública més racional i coherent amb el mapa comarcal català, teixir aliances per quan vinguin maldades i fer créixer i cohesionar la majoria social a favor de la independència.

Em penso que aquest hauria de ser l’ordre i no pas al revés, perquè per a reblar el clau de la independència abans caldrà tenir-lo ben afermat no fos cas que amb un cop de referèndum desclavéssim un generació tota sencera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s