Calia fer eleccions?

El president de la Generalitat, Artur Mas, va assumir un risc polític quan va decidir avançar les eleccions dos anys. Li ha sortit molt malament. CiU ha perdut 12 escons, no ha obtingut la majoria absoluta que reclamava per endegar el procés cap a l’Estat propi i ha quedat en una situació pitjor que no pas estava per governar el país. Amb només 50 diputats al Parlament, necessitarà un pacte estable amb algun altre grup i no n’hi ha cap d’evident.

Davant d’aquest resultat, la majoria de reaccions han anat en el sentit de subratllar la davallada convergent en termes de fracàs personal de Mas, fins al punt de suggerir-li la dimissió i comparar-lo amb el cas del president basc Juan José Ibarretxe, en els casos més extrems. Per haver acabat així, no calia cridar els catalans a les urnes, diuen. L’anàlisi de l’endemà sempre ha estat fàcil de fer. Quan se’n sap el resultat, les decisions es veuen més clares.

Trobo que aquesta reacció denota una visió patrimonial de la política, com si fos un contracte laboral per a quatre anys que no es pogués extingir. I no ho hauria de ser. Després de l’Onze de Setembre i la porta als nassos del pacte fiscal, calia que els catalans ens tornéssim a comptar per saber on som i quants som. Ja entenc que els partits s’ho mirin pel pa que s’hi donen, però des d’una perspectiva de país aquestes eleccions eren ineludibles.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s