Espanya és un disbarat

No sé quina imatge deuen tenir d’Espanya a la resta del món. Lògicament, l’objectiu amb què l’enfoquen habitualment els corresponsals acreditats és de gran angular i no la deuen precisar prou nítidament per apreciar-ne els detalls. I els qui hi vénen a passar uns dies de vacances o hi són per negocis van a la seva i ben fet que fan. A més, al món ja passen fets prou greus.

Ara: vist des de dins, Espanya és un disbarat diari i inimaginable. En menys d’una setmana hem acumulat quatre impertinències que haurien de ser intolerables.

Primera: ara resulta que el ministeri de l’Interior no troba l’esborrany de l’informe policial que des de divendres ha anat desgranant el diari El Mundo en què acusaria el president Mas i la família Pujol de tenir comptes a Suïssa, i sospita que ha estat fet a partir de retalls d’informes judicialitzats, de confidències anònimes, d’informacions que circula per Internet i vés a saber què.

Segona: el govern ha pensat que una bona manera d’eixugar el forat immobiliari que tenen acumulat els bancs és vendre permisos de residència a 160.000 euros cadascun i, com a premi, regalar una casa o un pis d’aquests que aniran a parar al banc dolent.

Tercera: en general, tothom està d’acord que els desnonaments de famílies que no poden pagar la hipoteca és un drama social de primera magnitud i la conseqüència més tràgica de la bombolla immobiliària i les facilitats de crèdit bancari que la van inflar i, no obstant, el president de la patronal bancària, Miguel Martín, ha proposat reactivar el mercat construint més pisos i tornant a donar crèdits a les famílies.

I quarta: la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha demandat els ajuntaments de Girona i Figueres per haver noliejat trens especials amb motiu de la manifestació de l’Onze de Setembre.

Tot plegat és inaudit. Si fos anecdòtic, si estigués circumscrit a la campanya electoral i a la tensió provocada pel repte independentista que es planteja des de Catalunya, es podria arribar a comprendre posant-hi bona voluntat i confiant que l’endemà de les votacions tanta insensatesa passés avall. Tanmateix, em penso que no és ben bé així i que en realitat som davant del disbarat institucionalitzat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s