Sánchez podria ser Sànxiç i tot!

Tot aquest debat que ha encetat la candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, sobre els cognoms que s’haurien de catalanitzar en una Catalunya independent és ben estúpid. Ara: es veu que amb l’espifiada del Garcia que segons ella s’hauria de convertir en Garriga no n’ha tingut prou, que hi ha hagut d’afegir un Sanxis. El darrer estirabot de l’Alícia ha estat dir que en una Catalunya independent l’obligarien a canviar el seu cognom Sánchez pel de Sanxis. Amb el Camacho, ja no hi ha gosat. Millor. De fet, si se’l volgués canviar, podria triar entre la forma Sanxis i la més antiga Sànxiç. El sufix -is o -iç, com el -ez castellà, vol dir fill de.

Tant se val. Sánchez-Camacho s’equivoca insistint en aquest debat. El decret de l’any 1998 que ha exhibit com a argument irrefutable no té res a veure amb el que pretén fer creure. Algunes precisions. No s’hauria de parlar de “catalanitzar”, fóra més apropiat parlar de “normalitzar”, perquè el que diu la llei 1/1998, en el seu article 19, de política lingüística, és una cosa tan lògica com que “els ciutadans i les ciutadanes [sic] de Catalunya tenen dret a l’ús de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció i entre els cognoms”.

Després, la correcció, la traducció i canvi dels noms i dels cognoms, està regulada pel Reglament del Registre Civil i pel Decret 138/2007, de 26 de juny, que va modificar el Decret 208/1998, del 30 de juliol (Sánchez-Camacho ha parlat d’un decret de l’octubre). El que fan és establir quins criteris s’han de seguir a l’hora de corregir lingüísticament els noms i els cognoms.

Tot plegat és força més seriós del que pretén Sánchez-Camacho. Traduir el nom o introduir la i entre els cognoms, és fàcil. N’hi ha prou amb sol·licitar-ho al Registre i, si en algun cas hi ha un dubte, cal demanar un certificat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’organisme que n’acredita la correcció.

En el cas dels cognoms catalans, per a poder-los corregir lingüísticament, vol dir quan la grafia no s’ajusta a la normativa ortogràfica vigent (Piñol per Pinyol, Farré o Ferré per Ferrer, Casas per Cases, etcètera), la certificació de l’IEC és imprescindible.

Ara bé, si el que es vol és adaptar al català un cognom que no és d’origen català, com seria el cas del Sánchez per Sanxis o Sànxiç o Fernández per Ferrandis o Ferrandiç, i etcètera, ja hi ha d’intervenir o bé el ministeri de Justícia o bé un jutge de Primera Instància i, a més, caldrà que l’IEC documenti l’existència d’aquell cognom o nom en català.

Amb tot això el que vull dir és que tota aquesta qüestió dels noms i els cognoms no té res a veure amb la política, sinó que es tracta d’un tema que es resol a partir de criteris científics i que, en darrera instància, com que afecta les persones, cadascú té dret a reconèixer-se en el cognom que ha heretat o bé normalitzar-ho si així es sent més còmode.

Trobo que aquest debat és molt injust. Els catalans hem hagut de patir la castellanització forçada dels nostres noms i cognoms i toponímia durant molts segles. Crec que no ens mereixem el mal que pretén fer Alícia Sánchez-Camacho, no val ni com a broma ni com a estratègia electoral.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s