Obama succeeix Obama

 

Barack Obama ha tornat a guanyar les eleccions als Estats Units. En nombre de vots electorals s’ha imposat al candidat del Partit Republicà, Mitt Romney, amb més claredat del que s’anunciava; en nombre de vots populars, en canvi, hi ha hagut la igualtat que havien detectat les enquestes. La polarització de la societat nord-americana és tan certa com s’ha vist a venir fa anys.

 

Vist des de la llunyania, la reelecció d’Obama sembla de justícia electoral: no ha complert les expectatives tan enormes que havia generat, però el seu primer mandat ha estat prou bo com perquè se li donés l’oportunitat de complir-ne el segon. Probablement, el problema eren les esperances que s’hi havien dipositat i que ell havia afavorit (“canviaré Amèrica i el món”, va dir).

 

Ni l’economia nord-americana ni la mundial, ni els Estats Units ni el món estan en millors condicions polítiques i socials quatre anys després de la seva primera elecció, però tan exagerat era llavors atorgar-li la capacitat de resoldre tots els mals, que això és exactament el que va semblar que es feia, tant als Estats Units com a Europa, com ara donar-li’n la culpa.

 

L’economia ha seguit empitjorant i no és gens clar que hagi tocat fons, i el món no és un lloc més segur: la retirada nord-americana de l’Iraq no hi ha dut la pau, s’ha tensat el dossier de l’Iran i l’Afganistan segueix sent el mateix vesper que ha estat sempre. L’èxit d’Obama en política internacional, si es pot parlar en termes d’èxit, és haver-la manegat sense trencar res.

 

El problema no és el que no ha fet, sinó el que s’esperava que fes, dic. La reelecció d’ara no generarà tant d’entusiasme, lògicament. Gat escaldat, d’aigua fuig. I no obstant, la figura d’Obama encara guarda part de l’aura que el va dur al poder. Com un gest de rebel·lia.

 

En aquest sentit, els Estats Units continuen sent un referent, tant per la bipolarització que s’hi viu, amb missatges que van des del tremendisme al messianisme, des de la catàstrofe a la il·lusió, com pel trencament que significa respecte de les formes tradicionals de la política. Sense exagerar, tampoc.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s