L’embolica que fa fort dels socialistes

De veritat que costa de comprendre quina estratègia electoral segueixen el PSC i el PSOE. Encara que hagin confessat que es tracta de l’expressió pactada d’una discrepància irresoluble, causa perplexitat veure que el que els socialistes catalans aproven, al cap de vint-i-quatre hores encara no els socialistes espanyols els ho tiren per terra. Va passar amb la proposta federalista i ha passat ara amb el dret a decidir. Per tant, ja sabem que el PSC anirà a les eleccions del 25 de novembre amb un programa que la seva matriu es nega a acceptar.

La nova direcció del PSC ha optat per una via que, des de fora estant, s’observa incomprensible. D’una banda, han sacrificat tot un corrent de pensament intern format per figures prou notables i, d’una altra banda, no paren de rebre negatives de part dels que els haurien de jutjar positivament. La incredulitat ha de ser absoluta. Perquè apostar-ho tot a la via federalista ja era prou arriscat, per la poca credibilitat que té, però fer-ho sense tenir garantit el mínim suport dels socis que l’han de defensar, ni que sigui per fer-se passar les eleccions, és absurd.

És veritat que el PSC tenia poc marge o cap. Ara: entre el «sí» i el «no» en què s’han convertit aquestes eleccions, jugar al «sí» per votar «no» tenia encara menys sentit que encaparrar-se en la via federal. Ningú demana un referèndum per perdre’l! Per què hem de voler un referèndum sobre l’autodeterminació si no ens volem autodeterminar?!

En els més de trenta anys de democràcia, el PSC havia guanyat totes les eleccions generals i municipals a Catalunya, només les catalanes se li havien resistit, però va tenir prou força com per a governar la Generalitat del 2003 al 2010, fins a les darreres convocatòries en què ha perdut en tots tres fronts consecutivament. I segons totes les enquestes, és lluny d’haver tocat fons.

Aquest enfonsament va més enllà de la caiguda del socialisme espanyol. Hi té molt a veure el canvi operat a la societat catalana la darrera dècada, amb la sotragada a l’eix nacional. Fa l’efecte que el PSC no l’ha sabut interpretar i, en conseqüència, se n’està quedant al marge. Probablement sigui cert que al PSC només li quedava la tercera via per surar electoralment, donant per descomptat que se la creu, però, llavors, potser que comenci per federar amb el PSOE el seu grup parlamentari al Congrés dels Diputats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s