L’indret

Va tornar-hi. Hi corria, lentament, però hi corria. Hi anava sabent que hi arribaria d’un moment a l’altre. I hi va arribar, és clar.

Va calcular quants anys havien transcorregut des de la primera vegada i aviat els va tenir comptats: en guardava ben viva la imatge.

Va mirar-s’ho tot lentament. L’havia recordada talment així. Va tancar els ulls i va refer aquell primer dia i de cop li’n van venir molts d’altres.

Va obrir els ulls, es va tombar i se’n va anar. Va córrer de pressa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s