El ‘cas Bartra’

Francesc Tito Vilanova és qui millor coneix l’estat de forma i les capacitats competitives dels seus jugadors, els veu entrenar i hi conviu diàriament. A més, ell és el primer interessat que l’equip rutlli i la plantilla sigui una bassa d’oli  Per tant, criticar-li una qualsevol decisió és o bé absurd, o bé difícil. Ell sempre tindrà més arguments. Ara: això no treu que no es puguin plantejar preguntes i dubtes davant de tries que, sense els seus coneixements, semblen il·lògiques. És el cas de deixar el central Bartra a la banqueta el dia de l’Spartak de Moscou i del Granada i d’optar pels mig centres defensius Song i Mascherano per suplir els lesionats Puyol i Piqué. Que ja no ho fes els dies del Sevilla i el Reial Madrid, s’entén.

Jo parteixo de la base que qualsevol jugador que forma part de la primera plantilla del FC Barcelona està capacitat per jugar qualsevol partit, de la competició que sigui i contra el rival que toqui. Ja comprenc que els més joves i amb menys experiència han de tenir un tracte especial, de protecció davant la pressió dels mitjans de comunicació i els aficionats. Tanmateix, aquesta necessitat d’anar en compte no anul·la l’afirmació prèvia: un jugador que forma part de la primera plantilla ha d’estar preparat per sortir a jugar quan les circumstàncies ho requereixin, i encara mes si hi ha lesions que el deixen com l’única opció possible.

Em penso que és el cas de Bartra. Entenc que és un central que ha demostrat la seva qualitat a l’equip filial i que els tècnics l’han incorporat a la plantilla del primer equip perquè pensen que ja ha arribat al punt de maduresa idoni per fer el salt. Hi va haver dos partits en què podia haver jugat. A la lesió de Puyol, coberta per Mascherano, s’hi havia afegit la de Piqué. Semblava lògic que fos Bartra qui els suplís, però Vilanova va preferir Song. No hi ha res a dir, ell sap més bé que ningú què li convé a l’equip. A més, l’exjugador de l’Arsenal ja va venir precisament per fer aquesta funció si calia tot i ser un migcentre.

No és una qüestió nova. Ja es va plantejar fa un parell de temporades, en una situació semblant, amb Josep Guardiola d’entrenador. Llavors, es va optar per reciclar Mascherano en comptes de gosar alinear Bartra o Fontàs, i va sortir de manera immillorable, certament. Potser amb Song es repeteix l’encert i l’equip guanya un central que també podrà suplir Busquets quan calgui. De moment, no ha anat prou bé i la recaiguda de Puyol va obligar a empescar-se una altra solució i provar amb Adriano.

Vilanova deu tenir raó però es fa estrany que Bartra formi part de la plantilla del primer equip i no estigui preparat per jugar contra el Granada al Camp Nou.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s