Barça – Madrid: futbol

La superioritat tan abassegadora que les darreres temporades havia demostrat el FC Barcelona davant del Reial Madrid s’ha esvaït aquest darrer any, tant en el futbol com en el bàsquet. No crec que es pugui parlar de canvi de cicle, com té ganes de proclamar el madridisme publicat des de fa anys, però fora estúpid negar que les forces s’han igualat molt.

Amb l’arribada de Josep Guardiola a la banqueta l’estiu del 2008, el FC Barcelona va iniciar un període de domini del futbol mundial que es va expressar amb la consecució de 14 títols dels 19 de possibles en 4 temporades. De fet, Guardiola va concretar de manera indiscutible la superioritat que s’havia insinuat amb Rijkaard i que podríem tirar uns anys enrere, si calgués.

La prova més rotunda d’aquesta hegemonia van ser el seguit de victòries blaugranes en els enfrontaments directes, tant al Camp Nou com al Santiago Bernabéu, amb golejades tan memorables com el 2 a 6 de la temporada 2008 – 2009 o el 5 a 0 de la 2010 – 2011. A més, la dominació futbolística blaugrana respecte dels blancs també es va reflectir en el bàsquet.

No era una supremacia casual. Al darrera hi havia l’aposta per un model de joc i molta feina i molt talent individual i col·lectiu. Ara: des de la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei (la mateixa competició que  marca el punt d’inflexió en el bàsquet, curiosament), els madridistes han demostrat que, resultat final a banda, havien perdut la por.

Ja es comprèn que per als culers, la situació anterior era més agraïda. No obstant, l’actual és la més normal i lògica atès el potencial dels dos clubs. El madridisme s’afanyarà a parlar de canvi de cicle, però es tornaran a precipitar. Com també s’equivocarà el barcelonisme si no llegeix correctament el nou escenari que ha emergit.

Diumenge, l’equip de Vilanova va acabar imposant el seu futbol. És cert que en el darrer quart d’hora hagués pogut marcar un tercer gol i guanyar el partit; tan veritat com que a la primera part en podia haver encaixat més d’un  I encara hi ha al seu favor l’argument de la defensa de circumstàncies, però que potser no només és culpa de la desgràcia sinó d’una planificació no prou encertada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s