Escena d’un dia qualsevol

Va sortir a córrer pel camí de sempre. Els va veure de lluny. Eren al seient del darrera d’un cotxe de color blanc, amb les finestres obertes fins baix. Feia calor aquell migdia d’estiu. Ella era damunt d’ell. Quan va passar pel seu costat se’ls va mirar sense deixar de córrer i ells es van aturar i se’l van mirar. Va seguir corrent.

Al cap d’uns cinc minuts, havent recorregut la meitat dels quilòmetres que havia programat, va donar la volta i va desfer el camí.

Va veure que la parella era fora del cotxe, acabant-se de vestir. Es van fer un petó i la noia se’n va anar cap un altre cotxe que era aparcat uns metres enllà, de color negre.

Quan va ser a la seva alçada, els va tornar a mirar i ells se’l van tornar a mirar. Va seguir corrent. Va sentir el motor dels dos cotxes engegar-se i allunyar-se.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s