El discurs contra la por

A hores d’ara ja hem de tenir ben clar que els partits ademòcrates recorreran a la mentida i les amenaces per fer por i condicionar el vot a les eleccions del 25 de novembre al Parlament. La democràcia no s’hauria d’acovardir.

El PP i C’s a Catalunya i el PP, el PSOE i la UPyD a Espanya han enfilat un argumentari en contra del dret a l’autodeterminació dels catalans que oscil·la entre les falsedats i la intimidació.

D’una banda, parlen de la Guàrdia Civil i el calabós i la suspensió de l’autonomia i, d’una altra banda, auguren la sortida d’Europa (així a l’engròs) i de l’euro i tot de plagues econòmiques.

De les amenaces no cal parlar-ne. Pel que fa les mentides, paga la pena desmuntar-les d’una en una perquè hi pot haver qui se les cregui o li generin dubtes i temors.

Una Catalunya independent seguiria dins de la Unió Europea, o bé perquè no en surt, o bé perquè surt i entra gairebé de manera simultània. Té tant valor aquesta afirmació com la contrària.

Ara: quan els ademòcrates diuen que Catalunya deixaria de formar part d’Europa (ho diuen així) i que no hi entraria perquè Espanya ho vetaria pels segles dels segles, se’ls ha de preguntar en quin article del Tractat de la UE ho diu. No n’hi ha cap. Aquesta és una situació no prevista. L’únic argument jurídic que poden adduir és que en els Tractats apareix Espanya i no pas Catalunya. Tot i això, em penso que és un argument discutible jurídicament perquè Catalunya forma part de la UE i les seves polítiques, és en el Comitè de les Regions i té tota la legislació comunitària adaptada. L’únic exemple semblant, però invers, és el de l’ingrés de la RDA via unificació amb la RFA; aquell procés, que tampoc no estava previst en cap article dels Tractats, es va fer de manera directe, sense necessitat de cap ratificació per la resta d’Estats membres. Era Alemanya, és cert, però això encara va més en favor de Catalunya atès que la força de vet d’Espanya no té res a veure amb la que tenen els alemanys d’imposar els seus criteris.

Pel que fa l’euro, hi ha tants exemples de països que no són a la UE i el tenen de moneda i tants que hi són i no el tenen, que encara no acabo d’entendre com se’ls ha acudit recórrer-hi.

Tampoc té cap mena de fonament la por que es vol fer als pensionistes. Les pensions són un dret individual adquirit que es cobra en proporció del que s’ha cotitzat i que es paguen cada més amb les cotitzacions dels treballadors. És més, l’aportació catalana al Fons de Reserva, que s’hauria de recuperar abans no se’l mengi del tot el deute espanyol, és del 29 per cent quan la població catalana és del 16 per cent de l’espanyola; vol dir que es començaria amb un bon coixí.

Davant d’aquesta ofensiva tan barroera i mesquina, els defensors del dret a l’autodeterminació no han de perdre la fermesa dels seus arguments i no han de caure en l’error de batre’s en retirada, no s’han de deixar arraconar: la por no s’ha de debatre. La il·lusió és tan imbatible com la democràcia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s