Barça: per què optimisme?

No em sembla exagerat parlar d’optimisme si vull descriure l’estat d’ànim de l’afició. És massa aviat per dir-ne eufòria. Crec que hi ha tres raons que l’expliquen: una d’objectiva, una de subjectiva i una d’induïda.

La primera explicació és demostrable: el FC Barcelona ha començat la temporada de manera notable. Va perdre la Supercopa d’Espanya, però ha guanyat els quatre partits de la Lliga espanyola i el de la Lliga de campions.

La segona raó és subjectiva: en quatre jornades, ha agafat vuit punts d’avantatge al Reial Madrid. A més, l’equip blanc no juga bé i entre l’entrenador i els futbolistes fa tot l’efecte que hi ha tibantor.

I, finalment, la raó que qualifico d’induïda: des que es va considerar que Johan Cruyff havia “dubtat” de les capacitats de Francesc Tito Vilanova, m’ha semblat percebre una tendència a tancar qualsevol debat que pogués suscitar.

Cruyff va dir el següent al Club de la mitjanit: “No és el mateix estar al costat d’algú que estar tu al capdavant. Són coses diferents. Esperem que li vagi bé, però no es pot saber.” I va afegir: “Tito té aquest dèficit, però un dèficit pot ser una part positiva, i aquesta és que Tito ha estat quatre anys al costat de Pep.”

En aquesta declaració, no va dir res de l’altre món. És veritat que no és el mateix aconsellar que haver de decidir i que s’ha d’esperar a veure com va, tal com es va fer amb Guardiola perquè la seva manca d’experiència com a entrenador convidava a ser prudent.

A la història del futbol hi ha exemples de tot: segons entrenadors que han triomfat quan els han donat l’oportunitat i d’altres que s’han clavat una bona trompada, o exjugadors d’elit que han seguit guanyant com a tècnics i d’altres que no n’han sumat cap més.

Tanmateix, ja se sap que en el barcelonisme res que digui o faci Cruyff s’acull amb objectivitat, o bé són molt pocs els qui ho fan, perquè en general o si està totalment d’acord o bé si està radicalment en contra.

Vilanova demostra tenir personalitat i saber què es fa i com relacionar-se amb els mitjans de comunicació. Futbolísticament, per referència a què feia Guardiola, el més significatiu és que no ha acomodat el dibuix tàctic per poder encabir Cesc a l’equip.

De fet, la suplència de Cesc i els xiulets que el Camp Nou li va dedicar per les ocasions fallades el dia del València és l’únic escull que li ha sorgit per ara i, aparentment, ha quedat resolt amb les entrevistes que el futbolista va concedir i amb la lesió d’Iniesta, que l’ha convertit en titular.

L’optimisme culer és raonable. Però, amb un mes de curs disputat qualsevol nota és una estimació i prou. No em sembla que això sigui dubtar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s