Hi ha poble, hi ha líder, no hi ha mandat

En aquests moments d’incertesa, qualsevol afirmació que expressi un pensament rotund és precipitada. L’èxit de la manifestació de dimarts i l’actuació posterior del govern i el president Artur Mas ha posat l’independentisme català en un estat d’entusiasme i eufòria que, com totes les eufòries, té el seu punt d’il·lusió i irrealitat.

Amb tot, em penso que hi ha quatre conclusions que, plenes de matisos, es poden donar per bones sobre l’escenari que s’ha creat a partir de la manifestació de l’Onze de Setembre.

En primer lloc, hi ha poble. El milió i mig de persones que van marxar per Barcelona dimarts hi van anar per iniciativa pròpia, convocades per l’Assemblea Nacional Catalana, pagant-se cadascú el desplaçament, responent al seu propi impuls i sense fer cas de cap de les directrius ni consignes que els havien donat des del govern i els partits. Era un moviment que s’estava gestant des de feia anys i que ja s’havia manifestat en les consultes municipals i la manifestació del 10 de juliol del 2010.

En segon lloc, tot aquest moviment que seguia la convocatòria de l’ANC i les assemblees locals havia desbordat clarament tant el govern com els partits polítics. Fins dimecres. A partir de l’endemà al matí, és clar que el president Mas s’ha posat a encapçalar-lo i ha adoptat el paper de líder del moviment que dimarts a la tarda molts manifestants trobaven a faltar.

En tercer lloc, els partits de l’oposició continuen desbordats, els uns perquè no saben com enfrontar-s’hi més enllà de recórrer a l’estratègia de la por i l’amenaça, i als altres perquè el moviment els ha avançat tan de pressa que els han faltat reflexos per a posar-s’hi a roda.

I, en quart lloc, el govern espanyol no és que no comprengui res del que està passant a Catalunya, és que ho entén tot però no hi pot respondre d’una altra manera que amb menyspreu. En la seva intervenció a Madrid, Mas va fer un repàs dels greuges acumulats des de la transició, que si el dèficit fiscal, que si les infraestructures, que si el català i que si abans allò, ara això i tota la pesca, com volent dir que si Espanya hagués tractat més bé Catalunya tots aquests anys, si l’hagués escoltada algun cop i li hagués fet un mínim de cas, ara no seríem al cap del carrer. O i tant!, però és que llavors no estaríem parlant d’Espanya i els espanyols!

Ara: aquestes quatre conclusions apressades no deixen de ser hipòtesis que s’hauran de verificar en els mesos que vénen. Si és veritat que hi ha poble i hi ha líder, ara falta el mandat electoral, una majoria parlamentària que li doni cobertura i força. Calen unes eleccions avançades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s