Sandro Rosell i la Diada

La celebració de la Diada de Catalunya no hauria de ser mai un problema per a un president del FC Barcelona, al contrari, és un dia per afirmar-se, i, en canvi, la d’enguany ho ha estat per al seu president Sandro Rosell. Encara que la manifestació tingués un objectiu inequívocament independentista, el FC Barcelona no s’hi podia sentir ni incòmode ni exclòs perquè la primera institució esportiva del país no pot trobar-se descol·locada i sense resposta davant de la demostració d’afirmació nacional més multitudinària que ha fet mai Catalunya. Hi havia fórmules de sobres per a ser-hi sense haver de comprometre’s amb un paper capdavanter, com han resolt d’altres entitats i partits no independentistes, però Sandro Rosell i la seva Junta directiva va optar per l’ofrena floral de sempre en una Diada que ja es veia que no era la de cada any.

Ara: molt més preocupant encara és la manca de criteri que ha demostrat a l’hora de gestionar el paper del club i el seu de president, i això que no ha badat boca en tota la setmana.

Primer, va fer saber a través del periodista de Mundo Deportivo Miguel Rico que el club no aniria a la manifestació pel seu caràcter independentista i que ell tampoc hi assistiria atès que, a l’estil del president de la Generalitat, Artur Mas, com a president del Barça es devia a totes les sensibilitats barcelonistes. I que tampoc hi aniria a títol personal. La resta de directius tenien llibertat per fer el que consideressin més convenient. La participació del FC Barcelona es circumscriuria a l’ofrena floral a Rafael Casanova.

El dia abans de la Diada, potser com a reacció a les crítiques rebudes i a l’allau catalanista que es veien a venir, es va saber a través de l’Sport que la temporada que ve el FC Barcelona tindria com a segona samarreta una senyera (atenció: la samarreta de la fotografia que es va distribuir i les que es van veure a la manifestació no deuen ser les bones perquè només tenen tres barres i no pas quatre).

I el dia Onze mateix, una altra vegada a través de Miguel Rico, ens feia saber que, atenent a la petició  paterna, Sandro Rosell assistiria a la manifestació amb la família, però a títol personal i no pas en la seva condició de president del FC Barcelona. I, efectivament, durant la tarda vam veure fotografies del ciutadà Rosell manifestant-se per Barcelona.

A partir del relat cronològic dels fets, es pot interpretar que Rosell ha adaptat la seva participació a la reacció que suscitava el seu capteniment.

Presidir en funció del que diuen els mitjans de comunicació o de les enquestes és un mal consell, a la política i a qualsevol institució. Rosell ha d’estar més segur del que fa. Si creia que no hi havia d’anar, com va fer saber el primer dia, no haver-hi anat, ni a títol personal, perquè un president ho és a tothora, fins i tot quan se’n va de festa amb uns amics i corre el risc de ser fotografiat amb un mòbil.

A mi em sembla que el problema de Rosell i de la seva Junta directiva és un problema d’ideologia. De manca d’ideologia, vull dir, cosa que els fa estar més pendents del vent que bufa que no pas del rumb que pretenen pel club. O bé és que, més enllà del fet futbolístic, el FC Barcelona com a institució els desborda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s