No ho facin, això de la senyera

No se sap quins criteris ni quins impulsos van moure els fundadors en el moment de dissenyar l’escut del FC Barcelona, però la seva perfecció és completa: hi ha la Creu de Sant Jordi que el vincula a la ciutat i la civilitat; hi ha la bandera catalana que el lliga al país i a la catalanitat; i, finalment, hi ha la pilota, amb el seu llenguatge universal, inserida en els colors blau i grana. És a dir, els valors del civisme, el catalanisme i l’universalisme amb què el FC Barcelona sempre s’ha volgut identificar.

La temporada 2004 − 05, si no ho recordo malament, es va inserir la bandera catalana a la part posterior de la samarreta, a l’alçada del coll. Llavors, em va semblar malament i ara encara m’ho sembla. La bandera catalana ja era al lloc que li pertocava, a l’escut i als diversos pals de l’estadi. I perquè, per a mi, la bandera catalana no és cap logo per usar amb finalitats comercials, de màrqueting. La prova és que Nike va seguir la mateixa estratègia amb els altres clubs que equipava.

Ara s’ha sabut que el club pretén fer un pas més agosarat i, de la mà de Nike, han dissenyat una segona equipació que és la bandera catalana feta samarreta. És clar que no ho trobo gens adequat. Per la raó d’abans i perquè considero que si algun equip l’hagués de dur, no seria el FC Barcelona sinó la selecció catalana de futbol.  Ara: tampoc seria el cas, no hi ha cap equip al món que hagi posat mànigues a la seva bandera; les banderes són símbols i el seu lloc són els pals i els escuts.

Si la Junta directiva actual vol rectificar algun capteniment i exhibir la catalanitat que se li discuteix, el que ha de fer és situar el FC Barcelona al costat del país, on sempre ha estat. Dit en negre sobre blanc: parlant en català a les penyes, renunciant als diners d’un amistós al Marroc per jugar la Supercopa de la seva federació i sent amb els catalans en moments tan decisius i significatius com la manifestació d’aquest Onze de Setembre. I, en el futur, si arribés el dia, assumint les conseqüències esportives i econòmiques que la independència de Catalunya ocasionaria al club.

Si m’haguessin de fer cas a mi, que no me n’han de fer, per totes aquestes raons que he exposat els diria que no ho fessin, això de la samarreta amb la senyera.

Anuncis

2 pensaments sobre “No ho facin, això de la senyera

  1. Estic plenament d’acord amb el que dius al penúltim paràgraf. Ho subscric paraula per paraula. Ara bé: una samarreta amb la bandera catalana no cal que sigui una bandera amb mànigues, com dius amb sal i pebre (no podia ser d’altra manera). La segona equipació de l’Athletic Club té els colors de la bandera basca i no és xarona. Seria qüestió de trobar-hi el disseny adequat.

    • Bé, amb la sal i el pebre sempre hi ha el risc de posar-ne un gra massa.
      De tota manera, la frase porta a confusió. Em referia a les seleccions, va al darrera, però vaig posar equip per no repetir i es confon, és veritat.
      Em sembla que no hi ha cap selecció al món que li hagi posat mànigues a la seva bandera.
      És cert que hi ha equips com el València que han fet una cosa que si assembla molt. L’Athletic va fer una cosa estranya, que no va estar exempta de polèmica, si no em confonc.
      A mi no m’agrada. No sacralitzo els símbols, però no m’agrada remenar-los. I, en tot cas, seria una samarreta per la selecció catalana, no per al Barça.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s