Vides paral·leles

Caminaven junts. No s’agafaven de les mans. De tant en tant, es miraven i somreien. Parlaven poc perquè no els calia, s’ho havien dit tot, s’ho sabien tot. Venien de molt lluny.

Els seus peus traçaven unes línies regulars, avançaven en paral·lel per un camí llarguíssim, que els semblava infinit, perquè el volien etern.

Feren el trajecte plegats sense desviar-se del seu vial. No es van trobar mai.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s