El ciclisme com a metàfora

Aquest cap de setmana hem viscut tres etapes de muntanya espectaculars. Els organitzadors de la Vuelta han preparat finals d’etapa inèdits, vol dir camins de cabres asfaltats, i d’aquestes tres jornades consecutives pujant ports amb rampes de més del 20 per cent n’hi han dit el tríptic. La darrera va dur els ciclistes fins al Cuitu Negru, una extensió asfaltada del port de Pajares, perquè Pajares ja està prou vist i no n’hi ha prou.

La duresa d’aquest darrer port ha dividit el pilot. Tothom va arribar dalt desfet i molts van agrair que el públic els donés una empenta. Hi ha hagut tres menes de reaccions que a mi em sembla que reflecteixen força bé el ciclisme, en quin moment es troba i cap on va, però també el conjunt de l’esport professional; i que la metàfora la podríem estirar força més enllà i aplicar-la a d’altres àmbits de la vida sense esllenegar la realitat. Tant se val.

Els qui van arribar davant i els qui estan lluitant per la classificació general han dit que els sembla bé i que en d’altres proves els han posat ports semblants o més durs encara. Els qui van arribar al darrere, els ha semblat molt malament. I, finalment, el director tècnic de la Vuelta, l’exciclista Abraham Olano ha valorat que “les dades d’audiència són les que són, va ser un èxit tant a la televisió com a les cunetes. Sí, va ser una etapa excessivament dura, però no inhumana. Els ciclistes sabien què es trobarien”.

Doncs això: contra les audiències, macarrons i vedella.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s