No n’hauríem de parlar

Fa temps que els periodistes no controlem què és notícia i què no ho és. Avui en dia, pretendre des d’un qualsevol mitjà de comunicació que es parli d’una determinada qüestió o que no se’n parli, o que unes determinades imatges no circulin és no saber en quin món vivim. D’exemples en tenim cada dia.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació i les xarxes socials obren escletxes cada vegada més grans en les agendes informatives que pretenen imposar els governs i els mitjans de comunicació. No cal remenar-ho en termes de positiu / negatiu perquè hi ha de tot.

És clar que, encara que en un primer moment ho pretenguin, al final tots els mitjans llancen la tovallola i si d’un tema en concret no n’havien parlat per la raó que fos, o bé perquè no els convenia o bé perquè trencava la seva línia editorial, n’acaben parlant per no quedar en evidència.

Ara: essent tot això veritat, a mi em sembla que hi ha qüestions de les quals la premsa no n’hauríem de parlar mai, encara que les xarxes socials en vagin plenes i en els bars no es parli de res més. Hi ha temes que són d’una obscenitat que tira d’esquena i d’un desvergonyiment repugnant.

No ens hauríem de deixar utilitzar d’una forma tan flagrant com de vegades pretén segons qui. L’excusa que tothom en parla no és cap raó. No és només una qüestió de dignitat personal, sobretot és una qüestió d’higiene social. Trobo que aquesta responsabilitat és la que distingeix el periodista del ciutadà que escriu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s