La culpa la té l’afició

El FC Barcelona ha jugat dos partits entre setmana, dilluns el Trofeu Joan Gamper i dijous el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya. El soroll que hi ha hagut ha estat considerable, i no pas per qüestions esportives, polèmiques arbitrals, declaracions fora de to i tota la pesca. El mullader en plena sequera ha estat per raons com els preus de les entrades, l’alineació el dia del Gamper, l’horari del partit de la Supercopa, la manca de servei de metro dijous encabat el partit contra el Madrid, etc. Totes aquestes crítiques són raonables i es comprenen perfectament i en la majoria dels casos van adreçades correctament.

Ara: el dia de la Supercopa van anar al Camp Nou 91.728 espectadors. El visitant era el Reial Madrid i, per aquesta raó, es va considerar que era una entrada fluixa perquè quan vénen els blancs al camp no hi acostuma a cabre ningú més. Molt bé, però 91.728 espectadors és un disbarat de gent. I encara ho és amb més raó si es té present que ara el partit de la Supercopa ja no forma part de l’abonament de la temporada i això vol dir que tots els socis havien de pagar l’entrada, amb descompte, però havien de passar per taquilla. El club va fer 10 milions d’euros de caixa, que és una quantitat extraordinària.

Una altra dada: l’anada de la Supercopa la van veure 8,4 milions de teleespectadors en total: 1,2 milions a través de TV3 (47,7 per cent de quota de pantalla) i 7,2 a través de TVE (42,2 per cent de quota de pantalla). Amb aquestes dades, el primer Barça – Madrid de la temporada s’ha convertit en el partit de Supercopa més vist de la història. Previsiblement, serà un rècord efímer perquè la tornada de dimecres el superarà per poc bé que vagi. La dada encara es fa més significativa si observem que és el programa més vist del mes d’agost i que s’ha situat molt per sobre de les audiències dels Jocs Olímpics de Londres.

Vull dir que les queixes, per més raonables i més ben dirigides que estiguin, a federacions, clubs, operadors televisius i a qui correspongui més, no tenen cap possibilitat de ser ateses. Programar un partit a dos quarts d’onze de la nit i posar les entrades a 40 euros la més barata i a 200 euros la més cara és una barbaritat que ho deixa de ser quan 8,5 milions de persones accepten anar a deshora i 91.728 més paguen el que els demanen. Llavors, a mi em sembla que no hi ha raons que valguin: la culpa és de l’afició i punt.

 

[Article publicat a Nació Digital.cat dilluns, 27 d’agost de 2012]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s