Si Catalunya esdevé independent

La independència de Catalunya és en el debat polític i social d’una manera insistent i intensa des de fa molts mesos i n’ocupa un espai gairebé central. Ara: només se’n parla a l’engròs, sense entrar en el detall de la quotidianitat. Vull dir que es parla molt del dia de la independència, i dels dies previs, però gens de l’endemà. Em penso que ja ha de ser ben bé així, que les piques s’han d’omplir de mica en mica.

Hi ha algun foteta que s’hi refereix (les xarxes socials són una temptació irresistible) d’una manera que no saps mai si és per ganes de tocar el que no sona o bé perquè com aquell que s’anomena Llorens, però que ben bé es podria dir Serra, considera que això de la independència, les seleccions catalanes i el nom de la cosa i tot són estupideses amb les quals no podem anar pel món.

I, és clar, el Barça hi surt en aquesta conya de pa sucat amb oli. Pregunta el foteta què n’haurem de fer del més que un club quan Catalunya sigui un estat independent amb seleccions oficials competint contra Espanya. Jo no sé si pretendre la independència de Catalunya i voler ser esportivament és una il·lusió tan sols, però sé que la pregunta és estúpida.

Si els equips catalans(i bascos) deixen les competicions espanyoles, hi sortirà perdent tothom, aquí i allà; en termes de competitivitat esportiva, s’entén. Ara: de solucions n’hi hauria moltes, i si les actuals lligues i copes són norma, amb una goma d’esborrar i un llapis, problema resolt i solució trobada. És una qüestió de voluntat; l’escull és que voluntat i política fan de mal barrejar, perquè política sempre ha mesclat més bé amb interès, i si la política és esportiva, encara amb més raó.

El que és segur és que el Barça se’n sortirà en qualsevol circumstància perquè és un club global en un esport global, un club que ha esdevingut una franquícia, per dir-ho en la terminologia pròpia dels clubs nord-americans, però amb una identitat i una història de la que ni volent se’n podrà mai desempallegar.

En resum, crec que en cas d’independència, el FC Barcelona seguirà sent més que un club i Catalunya també; cosa que ara, a vegades, no ho sembla.

 

[Aquest article va sortir publicat el dilluns 13 d’agost a Nació Digital.cat]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s