L’home cranc

Caminava a recules. Feia estona que me’l mirava entre encuriosit i enriolat. L’home aconseguia avançar amb una gran destresa, sense topar mai. A la fi, no m’hi vaig poder resistir i m’hi vaig acostar, i li vaig demanar què el movia a tenir aquell comportament tan estrambòtic. “Silenci! -em va dir-, fujo del meu passat”. Em vaig quedar sobtat. Vaig seguir observant-lo una estona més. Ell es va allunyar i jo me’n vaig anar amb la mateixa rialla als llavis amb què l’havia saludat i creient-lo boig. El dia que es tombi, quina cara deurà fer?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s