Les estupideses d’un que s’anomena Llorens

“He llegit que un jugador d’hoquei herba, que s’anomena Fàbregas, ha dit que quan defensa Espanya no nota per a res els colors d’Espanya, nota els colors de defensar Catalunya. Això m’ha produït una repugnància tan gran, que he trucat al president del Reial Club de Polo, que es diu Bonet, i li he dit que a aquest senyor l’expulsarem del club”. La perla aquesta l’ha deixada anar un que s’anomena Llorens, Pablo Llorens, i que va ser directiu del Real Club de Polo, que ara presideix aquell que es diu Bonet, president de la Federación Española de Tenis (RFET); té més càrrecs: vicepresident honorari de la RFET, vicepresident honorari i vitalici de la ITF, soci d’Honor de l’All England Club i ostenta el Gold Achievement of the Hall of Fame, que és la màxima distinció a què un directiu pot aspirar.

El cas del jugador d’hoquei herba Àlex Fàbregas podia haver quedat en no res, però ha acabat agafant un dimensió inaudita. O potser no ho és tant, d’insòlita. Perquè, ben mirat, la relació entre Espanya i Catalunya ha arribat a un punt de tensió tan alt, que el que és estrany és que de casos d’aquests no se’n produeixin més sovint.

Tot plegat arrenca d’unes declaracions de Fàbregas al diari Ara en què afirmava que jugava amb Espanya perquè no tenia cap més remei i que s’ho agafava com una feina, perquè és català i s’identifica amb la senyera i Els Segadors. Probablement, és el mateix que senten una gran majoria dels esportistes catalans que aquests dies són a Londres defensant Espanya.

La reacció espanyolista va ser de traca i mocador, amb amenaces de mort i tot, i Fàbregas va optar per tancar el seu compte de Twitter i mirar de deixar-ho córrer. En països amb dos dits de front, per molt menys, han perseguit judicialment l’autor d’amenaces semblants. Però, Espanya és diferent i ja ho sabem: a Espanya, el culpable és Fàbregas. I per si algú ho dubtava, aquell que s’anomena Llorens ho ha deixat clar.

Diu Llorens que els qui defensen les seleccions són uns estúpids perquè no saben que en els Jocs Olímpics només hi poden participar els estats que són independents i que estan reconeguts per les Nacions Unides. Resulta, però, que sí que ho sabem, que aquest va ser el darrer favor que un altre insigne directiu com Juan Antonio Samaranch va fer a Catalunya, tot pensant en Gibraltar, quan era president del COI. Des de llavors, sabem que Catalunya no podrà competir internacionalment fins que no sigui un Estat independent reconegut per les Nacions Unides.

Ara: l’estupidesa sembla que ha fet forrolla i que el cas Fàbregas interessa més enllà d’Espanya i que ja se n’han fet ressò uns quants mitjans de comunicació del món, tants i de tanta solvència com la CBS o The Guardian, que permet dubtar molt seriosament en quin bàndol hi ha l’estupidesa més gran.

Advertisements

4 thoughts on “Les estupideses d’un que s’anomena Llorens

  1. Doncs això que en els jocs olímpics només poden participar estats independents em sembla que no és així.
    Que jo sàpiga les Illes Verges Britàniques és un territori d’ultramar que pertany al Regne Unit, igual que les Illes Caiman, Guam (que també està representada en els JJOO) és un territori no autònom que pertany a EEUU.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s