Barça vs. Catalunya (una ficció)

“El FC Barcelona sempre ha donat suport, i així ho seguirà fent, a la Federació Catalana de Futbol, al futbol català i, en definitiva, a l’esport català. De la mateixa manera que fa costat al país en totes aquelles situacions que siguin necessàries, com es va demostrar en el partit de la Marató contra la pobresa i, més recentment, quan oferirà tots els beneficis del partit que es disputarà el pròxim 15 de setembre, entre l’USAP i l’Stade Toulousain als afectats pels incendis de l’Alt Empordà”. Aquest és primer punt del comunicat que va fer públic el FC Barcelona, dimarts, per a defensar-se de l’enrenou causat per la seva decisió de jugar amb l’equip filial la Supercopa de Catalunya que s’havia de disputar dimarts i que ha quedat definitivament suspesa, perquè l’Espanyol no ha acceptat la data alternativa del 26 de setembre.

La història dóna la raó al FC Barcelona. Vull dir que, efectivament, el Barça com a institució ha estat sempre al costat del país i de la seva gent. Va ser el president i fundador, Joan Gamper, qui l’any 1908, a més de salvar el club de la desaparició, va veure clar que havia de vincular-lo al país per a consolidar-lo i garantir-ne la supervivència. Va ser a partir de llavors que l’entitat blaugrana va començar a convertir-se en més que un club. L’Espanyol, en canvi, va triar un camí distint, per diferenciar-se’n principalment, i diversos episodis van convertir-lo en la falca espanyolista a Catalunya.

Ara: la història no és una foto fixa. Les inèrcies històriques nodreixen la base social de les organitzacions, però més determinants, a mitjà i llarg termini, són les corrents de fons que les mouen. I així, mentre que en el RCD Espanyol és perceptible des de fa anys un procés de renacionalització, malgrat la pervivència de tics amb arrels molt profundes, el FC Barcelona està sotmès a un efecte invers, de desnacionalització.

La desnacionalització del FC Barcelona s’explica per tres processos que s’han anat superposant. En primer lloc, l’efecte anihilador del nuñisme. El president Josep Lluís Núñez no va anar contra la catalanitat del club, però tampoc el va promoure com l’agent actiu del catalanisme que havia estat i pot ser. En segon lloc, la internacionalització. El futbol s’ha globalitzat i el Barça, amb milions d’aficionats arreu del món, s’ha convertit en un club universal. I en tercer lloc, l’emancipació nacional de l’esport català. L’auge de les seleccions catalanes, malgrat la incompleció i els entrebancs amb què es troben, va traient  al Barça el paper substitutori que havia fet fins ara.

Els dos darrers processos són inexorables: el Barça serà, cada vegada més, un club global i deixarà de fer de selecció catalana perquè el país, encara que no les hi hagin reconegudes internacionalment, si més no les dels esports més majoritaris, ja les té i hi canalitza la seva voluntat esportiva de ser.

La inexorabilitat del segon i tercer procés converteix l’acció de la Junta directiva de torn en fonamental per a corregir i compensar la desnacionalització del club. La presidència de Joan Laporta ho va fer d’una manera intensa i desacomplexada, amb convenciment.

El cas de la Supercopa ha revifat les acusacions de tebiesa nacional envers la Junta directiva de Sandro Rosell. No hi ha millor manera de descriure el pas enrere que s’hauria fet acusant-la de neonuñista. Se n’ha defensat apel·lant a la història i posant dos exemples que, volent ser crítics, mostren el compromís amb un valor universal com és la solidaritat més que no pas amb el fet nacional.

Diu la llegenda que Catalunya no serà independent fins que els tres cercles, l’Eqüestre, el del Liceu i el d’Economia, no se’n tornin, d’independentistes. Hi ha qui hi afegeix La Caixa i el Grup Godó. Del Barça, no se’n parla mai, o bé perquè no se’l considera decisiu, malgrat la força social que té, o bé perquè li’n consideren. Ara: tot podria canviar: podria arribar el dia en què al FC Barcelona, en termes esportius i econòmics, no li interessés per a res una Catalunya independent.

 

[Aquest article va sortir publicat el dia 5 d’agost a Nació Digital.cat]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s