Punk Trail de Calaf: diari d’entrenament (i 1)

Just fa una setmana, vam anar amb J. A. a conèixer el circuit de la Punk Trail que la Festa Menor de Calaf organitzarà l’1 de setembre. Hi ha dos circuits, un de 12 quilòmetres i un altre d’uns 25 quilòmetres, que és el que vam fer perquè si pots tirar llarg, no et quedis curt.

L’organització estima que els corredors el faran amb una mitjana de dues hores i mitja, comptant que els més ràpids s’hi estaran un parell d’hores, i els més gansoners passaran de les tres hores. Nosaltres ens hi vam estar 2:37, però és un temps molt aproximat perquè ens vam aturar un parell o tres de vegades i la pujada a Boixadors, d’uns 200 metres, ens la vam estalviar.

J. A. és més jove i està més prim que no pas jo. A pesar que s’ha estat uns quants mesos lesionat, vaig agrair-li el ritme futboler amb què ens ho vam prendre. Es tractava de reconèixer el circuit i prou.

Per a mi, serà la meva primera cursa de muntanya. Se n’hi diu cursa perquè correrem, però no és pas competitiva. No sé pas com m’anirà. Vull dir que no tinc cap referència. Els temps que vaig fer en mitges maratons temps ha no valen, perquè els terrenys no tenen res a veure, i perquè tres lesions i molta mandra m’han fet perdre la forma que vaig tenir.

Ara: estic segur que m’ho passaré molt bé, vull dir que patiré qui-sap-lo.

No hi tinc experiència, però em va semblar que el circuit és força equilibrat. Hi ha unes quantes baixades tècniques i tres o quatre pujades amb un pendent molt notable. En aquests trams, els més experts i forts marcaran moltes diferències, crec.

Pujar segons quin tram corrent o bé caminant, farà guanyar o perdre molts minuts; però, també molta reserva energètica si algú es passa de ritme o bé es descuida de beure i menjar regularment.

Em penso que la clau és arribar amb els dipòsits mitjanament buits a Boixadors. A partir d’allí, el terreny ja és favorable. La primera baixada és per una pista ampla, però plena de pedres i aragalls, d’aquelles que et deixen els peus embutllofats i adolorits i els quàdriceps a punt d’engarrotar-se. L’única dificultat és un corriol de pujada que es farà dur pel cansament acumulat més que no pas pel pendent que té.

No sé si l’organització canviarà el tram darrer, però si m’han de creure a mi, no ho faran. Són uns quatre quilòmetres per una pista ampla amb un lleuger pendent favorable, que fa de bon córrer; l’única pega que hi trobarà la majoria de participants, especialment els darrers, és que no hi ha ni una ombra.

Jo em penso que aquest darrer tram, encara que no tingui cap dificultat tècnica, està ben pensat perquè qui hi arribi sencer pot recuperar força temps i avançar d’altres corredors tot dient-los allò tan adequat de “vinga, ànims, que ja ho tenim això!”, i els qui hi caiguin demanant clemència podran aprofitar per recuperar les cames i l’alè i fer una entrada ben digna a Calaf, que allí hi haurà els familiars, amics, companys, coneguts, saludats i amics del Facebook (des d’en Pla, les relacions socials s’han complicat d’una manera colossal), i haurem de quedar bé.

Advertisements

One thought on “Punk Trail de Calaf: diari d’entrenament (i 1)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s