Dietari olímpic: Gómez Noya, futbol i Federer

El triatleta espanyol, Javier Gómez Noya, ha revifat el debat sobre la conveniència que el futbol sigui un esport olímpic. A través del seu compte de Twitter, va escriure: “No crec que el futbol hagi de ser olímpic: no hi competeixen els millors i aquesta conya de mirar d’enganyar l’àrbitre, llançar-se, protestar… No en els JJOO”. Gómez Noya no és un esportista qualsevol, és campió del món (2008 i 2010) i d’Europa (2007, 2009 i 2012), entre d’altres títols, i un ferm aspirant al pòdium de Londres.

El tuit de Gómez Noya està influït pel mal perdre de la selecció espanyola en caure eliminats contra Hondures, però no li treu valor. Planteja dues qüestions: que el futbol hagi de ser olímpic i quina mena de comportament tenen els futbolistes, tan sovint en contra dels valors esportius.

El futbol té prou tradició olímpica com per ser en els Jocs; no han de pagar justos per pecadors. Si hi participessin els millors, pel seu poder mediàtic, és clar que canviarien definitivament la naturalesa de la competició olímpica. La fórmula actual no sembla dolenta, malgrat que sigui fruit d’un pacte de conveniència entre el COI i la FIFA.

En el tennis hi ha un debat semblant. Ara: també hi ha el suís Roger Federer, amb 17 Grand Slams al seu palmarès, olímpic des de Sydney 2000, que busca a Londres la seva primera medalla d’Or, com si fos un altre dels grans títols a què aspira un tennista.

“Tot el que podem fer és demostrar el nostre respecte envers als Jocs competint; anar-hi i demostrar que la nostra presència no té res a veure amb els diners o els punts de la classificació (…) Espero que la meva participació demostri quant m’importen i ens importen als tennistes els Jocs”, ha dit en una entrevista amb El País.

Un altre debat ben diferent és la cultura esportiva que tenen, en general, els futbolistes. Han desfet tan de camí, que em sembla que seria impossible, en cas que s’ho plantegessin, retornar al punt de partida. De fet, la crítica de Gómez Noya ha merescut indiferència o bé l’acusació de voler sortir de l’anonimat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s