Dietari olímpic: ciclisme individual

Fa uns dies, vaig escriure un article sobre el Tour de França en què valorava que les tàctiques d’equip i els micròfons i els auriculars que duen els ciclistes i que els connecten permanentment amb el seu director, havien convertit un esport individual en un d’equip.

Potser ha estat una casualitat, però la prova en línia del ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics, que s’ha fet sense aquells micròfons i auriculars i en què les seleccions no eren màquines tan perfectament confeccionades i greixades per treballar per un líder com ho són els equips ciclistes, va deixar dissabte un resultat inesperat, amb la victòria del kazakh Alexandr Vinokúrov.

Les previsions anunciaven un esprint massiu perquè Mark Cavendish donés la primera medalla a Gran Bretanya, en el primer dia de competició plena. De fet, la selecció amfitriona va estar treballant per ell durant tota la cursa, però no va poder evitar que les escapades se succeïssin una rere l’altra; fins i tot, es veu que va mirar de pactar amb els alemanys, que tenien en André Greipel un candidat a medalla si el pilot arribava agrupat. Però, ni així se’n van sortir.

El que ha passat en aquests Jocs, no deu voler dir res. El ciclisme ha fet unes transformacions que ja no desfarà. Els interessos comercials dels equips estan per damunt dels individuals. Però, almenys per un dia, els espectadors vam gaudir del plaer de viure una jornada de ciclisme individual.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s