Catalunya rescatada… i un pacte fiscal!

Pot semblar un acudit d’en Groucho Marx, però no ho és pas, és la realitat del país i no fa cap mena de gràcia. D’una banda, el Govern no pot pagar les nòmines dels seus treballadors ni les factures que li vencen els sis mesos que vénen i, per això, demana d’acollir-se al Fons de Liquiditat Autonòmica, i, d’una altra banda, a aquest mateix govern a qui li demana crèdit, d’aquí uns dies li reclamarà un nou Pacte fiscal. No sembla que estigui en la millor de les disposicions per a exigir res, però és el que ha aprovat el Parlament. A més, els negociadors que vagin a Madrid, es trobaran amb un govern a qui la seva claca li ha demanat que aprofiti la feblesa financera de la Generalitat per agafar les tisores de podar i comenci a escapçar ambaixades, síndics, canals de televisió i tot el que faci tuf de catalanitat.

De fet, tant se val, perquè tot és de mentida. Els qui rescaten Catalunya estan a punt de ser rescatats per una Unió Europea que, a la vegada, no se sap si continuarà tenint gaire temps més la mateixa fesomia monetària. El panorama és desolador.

També és de mentida aquesta declaració per a un Pacte fiscal que ha aprovat el Parlament. Si s’acabés concretant, seria el sisè pacte fiscal a què arriben Catalunya i Espanya. Per tant, ja es veu que aquest pacte i no res, serà el mateix. És un paper que ja surt mullat de la Ciutadella.

Per no servir, em fa l’efecte que no serveix ni per a guanyar temps, ni per a carregar-se de raons sobiranistes. En un context d’una certa fortalesa financera, aquest Pacte fiscal podia servir per actuar de línia vermella, vull dir que la negativa del govern espanyol a acceptar-lo, del tot previsible, podia exercir d’excusa per a llançar les cartes, alçar-se de la taula, convocar noves eleccions i plantejar un horitzó d’independència a mig termini, si és que hi gosaven. Però, havent de pidolar si us plau per força una línia de crèdit per poder pagar els sous dels funcionaris, el lloguer, el llum, el gas i l’aigua, aquest Pacte Fiscal no serveix ni d’escombra per a la bruixa del tren.

Tot plegat és molt trist i lamentable. L’única esperança que queda és que aquest enfonsament col·lectiu obligui tothom a prendre’s seriosament la feina que tenen encomanada i desmuntin d’una vegada aquesta entelèquia anomenada Espanya i n’edifiquin quatre o tres o dues, o només una que sigui viable i en què hi capiguem tots tal com som i volem ser.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s