El primer d’en Tito

Per aquelles casualitats de la vida, Francesc Tito Vilanova ha debutat com a primer entrenador del FC Barcelona just 4 anys després que ho fes Josep Guardiola, amb ell mateix com a segon tècnic, i també ha començat amb victòria. Aquell dia, els blaugranes van guanyar per 0 a 6, aquest dimarts han vençut per 1 a 2, però un i altre partit són incomparables: fa quatre anys, el rival va ser l’Hibernian escocès, que en qualitat no té res a veure amb l’històric Hamburg, que enguany celebra el seu 125 aniversari; a més, Guardiola s’hi va presentar amb tot el ferro i Vilanova ha hagut d’agafar futbolistes del Barça B i del juvenil i encara ha tingut la baixa a darrera hora de Leo Messi.

La victòria dels blaugranes no ha estat gens brillant, si algú no l’ha vista no s’ha perdut res més enllà de resoldre un dubte que havia generat una certa literatura al voltant de si en Tito vestiria xandall, com quan era el segon d’en Pep, o bé si optaria pel vestit formal, com el seu antecessor, de moment, en aquest primer partit, s’ha decantat per un vestit formalment informal, però és una victòria que té el seu mèrit perquè l’Hamburg porta molt més rodatge, amb set partits disputats, que no pas el Barça, amb una setmana a penes de feina i amb mitja plantilla de vacances encara.

De fet, tant se val, perquè aquests partits, tot i ser fonamentals per a la preparació física i tàctica dels jugadors i de l’equip, i per allò d’anar agafant el ritme competitiu, tenen una importància molt relativa i no serveixen per treure cap mena de conclusió per més que els periodistes i els aficionats ho pretenguem. Ara: del que s’ha vist del debut, sí que es pot deduir que el joc dels blaugranes serà, si fa no fa, el mateix que ha estat fent durant les darreres temporades; però aquesta és una deducció que ja podíem haver fet abans de veure el partit i tot. Perquè l’elecció de Vilanova per substituir Guardiola no ha seguit ni la màxima lampedusiana de canviar-ho tot per a què tot segueixi igual, s’ha limitat a canviar a l’únic que calia canviar, de grat o per força, per a què res canviï.

Des de fa anys, tots aquests partits es donen per la televisió. Per als canals que els emeten, programar-los és rendible perquè omplen la graella en uns mesos difícils i perquè assoleixen audiències notables. La prova és que les ràdios també s’hi han anat apuntant. Les pretemporades que es fan avui no tenen res a veure amb les que es feien fa quinze o vint anys enrere. Encara que ningú ho reconegui, la presència de les televisions ha canviat la mena de partits que es programen, ara es juga contra equips de més prestigi, perquè la retransmissió ha de tenir un interès mínim, i es procura de no fer-s’hi mal.

En aquest canvi, és segur que les televisions i els clubs hi han guanyat en termes d’audiència i econòmicament. El dubte que tinc és quin benefici en treu el futbol, la preparació dels futbolistes i els equips, amb aquestes pretemporades malaguanyades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s