Ciclisme: Esport individual d’equip

El ciclisme és un esport individual. No obstant, des de fa molts anys, les tàctiques d’equip s’imposen, especialment a les grans voltes per etapes. Deixant de banda la qüestió del dopatge, per a molts observadors aquesta és la raó principal de la presumpta crisi del ciclisme. Vol dir que ha perdut l’èpica d’antany, quan un corredor individual podia llançar atacs des de lluny i posar en escac el pilot, alliberat del control de cap equip.

A l’etapa de dijous del Tour de França, es van viure dues escenes radicalment diferents. D’una banda, el corredor basc del Radioshack, Haimar Zubeldia, amb problemes per a seguir el ritme del grup des del primer port, no va poder comptar amb l’ajuda dels seus companys d’equip per a defensar el cinquè lloc a la general, i això que a la darrera pujada al Payragudes l’alemany Andreas Kloden va punxar i va passar pel seu costat, però ni se’l va mirar. I, d’una altra banda, es va veure com Chris Froome deixava de roda una i altra vegada a Bradley Wiggins i que, si li ho haguessin permès, hauria tingut força per atrapar Alejandro Valverde i guanyar l’etapa. No és cap paradoxa. En els dos casos, Kloden i Froome van complir ordres dels seus directors, el Radioshack va privilegiar la classificació per equips abans que la individual de Zubeldia, tot i ser el seu millor ciclista, i el Team Sky va mantenir el lideratge de Wiggins i va sotmetre Froome a la disciplina del grup.

És clar que els directors dels equips manen i que en aquesta edició ens han impedit viure el duel entre els dos ciclistes que han demostrat ser més forts, Wiggins i Froome. No sabrem mai que hagués passat si haguessin corregut amb llibertat, cadascú procurant per ell mateix. Qui sap si llavors s’hagués afegit a la lluita un tercer com Vincenzo Nibali, víctima de la superioritat del Sky.

Les tàctiques d’equip han anat canviant la manera de córrer en bicicleta. L’última aportació tècnica, els micròfons i els auriculars que duen els corredors i que els connecta al seu director, també ha rebut força crítiques, perquè treu llibertat al corredor per actuar individualment, fins al punt que s’ha considerat que és una de les causes per les quals la primera setmana hi va haver tantes caigudes.

No hi té res a veure, però és curiós que en la Fórmula 1 també es van debatre en el seu moment les ordres d’equip, però a la inversa, perquè se seguís sense haver-n’hi i que cada pilot corregués per a ell mateix i no pas per afavorir el company.

El ciclisme està en un moment molt delicat, per culpa del dopatge. Però aquesta qüestió de les tàctiques d’equip no és cap fotesa perquè afecten l’essència de l’esport. Els equips haurien de buscar l’equilibri entre els interessos del conjunt i els individuals dels seus membres; vull dir que Chris Froome hauria hagut de poder disputar la victòria a Bradley Wiggins.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s