I Sánchez Piñol es passa al castellà

L’escriptor Albert Sánchez Piñol i l’editorial La Campana han anunciat que de cara a l’Onze de Setembre, si hi arriben a temps, o l’octubre a tot estirar, publicaran la novel·la Victus, basada en la desfeta de Catalunya de 1714. La novetat és que Sánchez Piñol s’ha passat al castellà.

Sergi Pàmies deia divendres a La Vanguardia que Sánchez Piñol és molt llest i que havia volgut defensar-se de la polèmica que hi haurà posant-se la bena abans que li facin la ferida. Ja podria ser ben bé així, perquè Pàmies les veu a venir sempre d’una hora lluny.

Jo crec que cada escriptor pot escriure en la llengua que més li plagui en cada moment i que ja n’hi prou del pa que ens hem donat en qüestions de llengua. Sánchez Piñol no és el primer que es passa al castellà ni serà l’últim, i no hi ha res a dir-hi. Ara: els arguments amb què ho ha pretès justificar grinyolen. Si com diu Pàmies és una bena, jo hi veig massa forats.

He sentit Sánchez Piñol dient que l’ha escrita en castellà perquè en català donava massa informació per sabuda i que, al fer-ho en castellà, l’obligava a un esforç de documentació que redunda en la comprensió de l’obra. També va dir que en català li costava molt i que quan s’hi va posar en castellà les frases li fluïen lleugeres. I coses així.

No paga la pena entrar a discutir aquests arguments, que trobo que no tenen ni cap ni peus, perquè ell sabrà com li han fluït les frases en castellà i quina informació essencial per a la comprensió del 1714 es deixava quan escrivia en català.

La sensació que em fa tot plegat és que es tracta d’una operació de màrqueting. Perquè no dubto gens que si La Campana creu que vendrà més llibres l’11 de setembre que no pas a l’octubre farà el que calgui per tenir-lo a punt per la Diada. I també penso que si Sánchez Piñol es passa al castellà és perquè pensa que en aquesta llengua en vendrà més. De fet, com més mullader hi hagi, millor per a ell i per a l’editorial, perquè ja se sap que els catalans que reneguen la llengua i el país són ben acollits pels espanyols i els catalans partidaris de la Barcelona global (però, castellana).

Sánchez Piñol pot escriure en la llengua que vulgui, com tothom. Ara: això no treu que des de la perspectiva de la literatura en català, la seva decisió sàpiga greu i sigui de lamentar perquè n’és un referent, amb una obra sòlida i amb molt de recorregut per fer; a més, és una pèrdua irreparable perquè si Victus hagués sortit en català, és segur que l’haguessin traduït al castellà i a un bon nombre de llengües més, com el francès que ja s’està fent; en canvi sortint en castellà, com que els catalans ja el sabem llegir, la versió catalana no pagarà la inversió.

El llibre viu un moment molt delicat, per la crisi general i la particular, derivada de la reconversió digital, i ja es compren que els autors que en viuen i les editorials s’empesquin estratègies i busquin mercats més globals. Per això, perquè ja s’entén, no calia fer-nos passar bou per bèstia grossa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s