La bombolla esportiva (bis)

La bombolla esportiva es va desinflant cada dia una mica més. Ja he parlat del Menorca, que tot i haver guanyat el campionat de la segona divisió, no haurà pogut jugar a primera perquè no s’ho pot permetre econòmicament (bé, les lligues es diuen Adecco Oro i ACB, però segona i primera fan de més bon comprendre). I dels problemes del Futbol Sala Gironella, a un pas de la desaparició. No són dificultats particulars, al contrari, l’ACB no sap encara amb quants equips començarà i en la de futbol sala passa tres quarts del mateix.

El darrer equip a afegir-se a aquesta llista llarguíssima de damnificats per l’esclat de la bombolla esportiva és el San Antonio. L’equip navarrès és un dels històrics de l’handbol espanyol i ara feia disset anys consecutius que era la màxima categoria de l’Asobal. Però, s’ha quedat sense patrocinador i haurà de renunciar-hi. No ha d’estranyar ningú. Fa poc, el Granollers, tot i ser el tercer classificat, no podia ni pagar els seus jugadors.

Tot plegat és molt greu, perquè vol dir que els mèrits esportius no compten per a res, que només val la capacitat econòmica. Quan això passa, vol dir que el model està esgotat.

En d’altres articles he observat que una raó d’haver arribat fins aquí és que un bon dia ens vam pensar que qualsevol esport podia esdevenir un espectacle de masses i que qualsevol esportista amateur podia ser professional. Ara hi afegiré un altre motiu que també trobo determinant.

A mitjan anys vuitanta, quan es començava a parlar de la globalització, es va predir que els Estats-nació tenien els dies comptats perquè els problemes que haurien d’afrontar serien, o bé massa grans, o bé massa petits per a les seves capacitats. Em sembla que en l’esport passa quelcom semblant. Vull dir que per a clubs com el FC Barcelona i el Reial Madrid, els campionats espanyols se’ls han quedat massa petits i que, alhora, han esdevingut massa grans per a la resta dels seus rivals. És a dir, que si per a uns els costos d’estar a les primeres divisions superen en escreix la seva capacitat de generar ingressos, per a Barça i Madrid els beneficis que en treuen són insuficients per afrontar els seus pressupostos.

La conclusió és clara: d’una banda, s’han de fer lligues europees, que tinguin audiències més globals, i, d’una altra banda, s’han de fer lligues domèstiques d’un abast que estigui d’acord amb les possibilitats esportives i econòmiques dels seus participants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s