El sou d’Ibrahimovic

El nou jugador del Paris Saint Germain Zlatan Ibrahimovic cobrarà aquesta temporada 15 milions d’euros nets, segons s’ha publicat aquests dies a tots els mitjans de comunicació. La quantitat ha causat indignació a França i arreu. La ministra d’esports, Valérie Fourneyron, ha declarat que aquestes quantitats “són astronòmiques, irracionals, i donen una imatge del que és més deplorable del futbol d’avui, la falta de regulació i dels dèficits que s’acumulen a nivell europeu”.

Des que el fons d’inversió Qatar Investment Authority va fer-se amb el 70 per cent de les accions del PSG deu fer una mica més d’un any, s’ha gastat en fitxatges 215 milions d’euros. Aquest estiu ha comprat Ibrahimovic per 20 milions, Thiago Silva per 40 milions, Marco Verrati per 12 milions, Ezequiel Lavezzi per 30 milions i Thiago Motta per 10 milions. La temporada passada no va guanyar cap títol i en aquesta ha reforçat l’equip a consciència, perquè no li torni a passar. Els fitxatges no garanteixen els títols, però si els jugadors són bons, hi ajuden.

Totes aquestes xifres són una exageració, i en aquests moments de crisi i de tantes dificultats com passa la majoria de la ciutadania, no és d’estranyar que hi hagi qui les qualifica d’un insult i una vergonya. El govern francès vol aplicar un impost del 75 per cent a les rendes superiors al milió d’euros, també als futbolistes. Voldria dir, portant-t’ho a l’extrem, que el PSG li hauria de pagar a l’Ibrahimovic 100 milions d’euros bruts!, per fer els 15 nets. Un despropòsit.

Es fa molt difícil no indignar-se amb les xifres que es maneguen en el futbol professional, en aquests moments de penúries, però també en els de bonança.

Sempre he cregut que, en determinades activitats com la de futbolista, els professionals han de guanyar en funció dels ingressos que són capaços de generar per als seus patrons, els seus clubs i els seus espónsors, quan en tenen, com és aquest cas. I aquí resideix el problema perquè és clar que el PSG no recuperarà aquests diners invertits ni en els tres o quatre anys que podria tenir Ibrahimovic, ni en deu més. Per tant, és clar que la normativa s’ha d’endurir i que s’ha d’impedir que els clubs puguin fer aquests dèficits que arrosseguen i endeutar-se fins a la bandera de l’escut. La norma del joc net financer s’ha d’aplicar amb contundència.

Ara: al capdavall, qui té la paella pel mànec és l’afició. A Ibrahimovic el van presentar ahir i l’acte va ser multitudinari, es van fer cues per a comprar samarretes i tota la pesca que coneixem prou bé. El futbol ha crescut d’una manera desmesurada perquè ha tingut una massa d’aficionats sobre la qual sustentar-se, ni que fos per la quietud. Si la crisi, o la indignació i la vergonya, delmés el nombre de seguidors disposats a pagar 90 euros per una samarreta del seu equip cada temporada o gastar-se uns quants centenars d’euros per anar a una final, esmerçar una bona part del sou anual per a fer-se passar l’afició a la pilota, tinc ben clar que tot aquest suflé del futbol baixaria amb la mateixa rapidesa amb què ha pujat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s