Un triple per esborrar el Sant Jordi

No vaig poder veure el FC Barcelona – Reial Madrid de la final de lliga de bàsquet, perquè vaig anar a presentar el llibre Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya a Palafolls, convidat per la Penya Barcelonista Josep Suñol. En vaig escoltar la segona part per la ràdio, mentre tornava.

El partit va anar com va anar i, encabat, la qüestió era comprendre quina incidència tindria el triple final de Marcelinho Huertas, que va donar la victòria a l’últim segon i va servir per remuntar una diferència de 17 punts, en el segon partit de la final, demà, a una hora tan maca i basquetbolística com les deu de la nit.

Jo no ho sé com anirà, ni ningú no ho pot saber. Quan hagi passat, ja ens ho farem venir bé per dir el que calgui, si pintava mascle o femella. Ara: el que a mi em sembla és que aquest triple pot servir per esborrar el record de la final de la Copa del Rei d’aquesta temporada en què el Madrid va aconseguir trencar una ratxa nefasta contra el Barça.

Durant la retransmissió, la part que vaig sentir (la segona mitja part) i en les cròniques prèvies, em va semblar que aquella derrota pesava molt en l’ànim dels periodistes. Per tant, en el dels jugadors, m’imagino que també. És lògic: la derrota del Sant Jordi va ser molt dura, perquè va trencar una tendència que semblava mentida.

En aquest sentit, la final ha tornat a la normalitat: el resultat, és imprevisible.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s