Joaquim Rodríguez o l’èxit lleuger

Joaquim Purito Rodríguez va perdre el Giro d’Itàlia per només 16 segons, que després de tres setmanes de cursa és no res. Vol dir que va quedar segon d’una de les tres voltes ciclistes per etapes més importants del món i que fins a la contrarellotge del darrer dia va estar en condicions de guanyar.

Tot just acabar i encara ahir a l’arribada a l’aeroport, a Rodríguez li van preguntar si aquests setze segons no els hauria pogut eixugar en una de les vint-i-una etapes disputades. No ho sé, però m’imagino que el ciclista català ha repassat totes i cadascuna de les etapes cent vegades. Potser si hagués atacat una mica abans dissabte, a la pujada de l’Stelvio… 

La veritat és que ningú no ho pot saber. Diumenge, Ryder Hesjedal havia de remuntar 31 segons i a mitja contrarellotge ja els havia guanyat; potser si el desavantatge hagués estat de 47 segons, hauria remuntat un minut i tres segons. Vés a saber.

Aquest plantejament és inevitable. Ara: el fet d’insistir-hi fa que, sense voler, no ens fixem en el gran valor del resultat aconseguit pel Purito. La seva cursa ha sigut gairebé perfecte. És un corredor menut i molt lleuger, de molt poc cubicatge, amb un únic punt fort que són els esprints en pujades fortes. Només amb aquesta carta es va fer amb el mallot rosa i el va mantenir i el va recuperar aprofitant cadascuna de les oportunitats que li donava el perfil de l’etapa.

Joaquim Rodríguez no ha guanyat el Giro, però ha obtingut un resultat extraordinari. Quedar segon, per més que es pretengui fer creure el contrari, no vol dir perdre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s