José Mourinho i John Hilton

Em fa l’efecte que l’entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, no deu saber qui és John Hilton, ni cap falta que li fa.

John Hilton va ser un jugador anglès de tennis taula que a començament dels anys vuitanta va revolucionar aquesta disciplina esportiva. Era un jugador de segon nivell mundial sense resultats remarcables.

No obstant, l’any 1980 es va proclamar campió d’Europa individual.

Es va presentar en aquell campionat amb una pala amb una goma defensiva en un cantó i una d’ofensiva en l’altra. Estrictament, això no era cap novetat. El que va ser nou i revolucionari va ser que Hilton girava constantment la pala i atacava o defensava indistintament amb una o altra goma; és a dir, que tant podia atacar amb la goma defensiva com defensar amb l’ofensiva. Com que el color de les gomes eren idèntics, per descobrir l’efecte que havia donat a la pilota, el rival només tenia dues maneres de distingir-ho: pel so del cop o bé pel bot. El primer recurs l’anul·lava Hilton fent sorollosos cops de peu al terra, especialment en el moment de fer el servei. I el segon deixava molt poc marge de reacció.

Jo crec que la irrupció de Hilton va ser un desastre, però va fer fortuna. Cadascú en el seu nivell, tots els jugadors de tennis taula vam patir aquell fenomen. A més, els fabricants de material hi van veure un xollo comercial i el nombre de gomes existents en el mercat a partir d’aquell moment va créixer exponencialment.

Al final, vista la magnitud de la tragèdia, la Federació Internacional va fer canvis en el reglament. Des de llavors, les gomes han de ser de colors distints, no es pot amagar el soroll del cop de servei amb un cop de peu, tots els jugadors poden examinar la pala del contrari abans de començar… la cosa és que Hilton ja no va guanyar cap campionat de nivell més.

He recordat aquest cas llegint les declaracions de José Mourinho a una televisió portuguesa en què deia que els qui diuen que només hi ha una única manera de jugar a futbol, referint-se al FC Barcelona, són uns il·luminats que no hi entenen un borrall.

Hi ha dues consideracions a fer.

Primera: jo no he sentit ningú que digui que només hi ha una manera de jugar a futbol, ni que el que va fer el Reial Madrid i el Chelsea contra el Barça, per citar els partits més recents, fos antifutbol o res semblant. Aquesta és una manera molt barroera de desqualificar la crítica: fer-li dir coses que no ha dit i, a partir d’aquesta falsedat, muntar l’argumentació de defensa. És una manera molt barroera però, lamentablement, molt usada.

I, segona: de maneres de jugar a futbol n’hi ha moltes, tantes com equips i entrenadors hi ha, i totes poden ser bones o dolentes, tant depèn del resultat com del gust de cadascú. I suposo que cada entrenador fa pel que té a la plantilla. També en el tennis taula hi havia jugadors que anaven a guanyar el punt i d’altres que buscaven l’error del rival.

Ara: per bé que Hilton va guanyar aquell campionat d’Europa de manera lícita, ho va fer aprofitant els buits que hi havia en el reglament; va convertir el tennis taula en un joc d’ous, en què els errors comptaven molt més que els encerts. La Federació va fer bé de tallar-ho en sec.

En aquest sentit, el futbol n’ha d’aprendre molt. Hi ha comportaments, a dins i fora del terreny de joc, que les instàncies federatives haurien d’eradicar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s