Fer esport és caríssim

Això de fer esport per fer-ne, amb un punt d’interès per competir, s’està convertint en una afició caríssima. La dèria per córrer, anar en bicicleta, fer triatló o duatló surt per un ull de la cara. Que esquiar, fer vela, o jugar a tennis, o a pàdel, o a esquaix, o a l’esport pijo de moda del moment era molt car, ja ho sabíem. Però ens havíem cregut que posar-se unes espardenyes i sortir a córrer no costava diners. Doncs, creu-t’ho! Primer, va ser la Federació Espanyola d’Atletisme que va veure que tota aquesta colla d’atletes domingueros eren una font de finançament fenomenal i es va inventar el carnet del corredor; la polèmica, encara continua. Després, van ser un munt d’espavilats que es van posar a organitzar competicions per a amateurs i veterans rejovenits cada cap de setmana i cobrar-los un dret d’inscripció a canvi d’organitzar-los tota mena de curses i campionats; la febre ha tingut tant d’èxit, que el calendari esportiu d’un amateur i un veterà ha acabat sent més estressant que la d’un qualsevol atleta professional amb aspiracions olímpiques. I ara ja només faltava el departament d’Interior volent cobrar 33,66 euros per hora i agent a tots els organitzadors de competicions que comportin tallar vies interurbanes, una taxa que no paguen ni el futbol, ni el bàsquet, per exemple. Això de fer esport de competicions de pa sucat amb oli és caríssim!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s