Hi ha Lliga? Només faltaria! (bis)

Els fets han succeït de la següent manera: El FC Barcelona va ensopegar més del compte i el Reial Madrid va agafar deu punts d’avantatge a la Lliga espanyola. Érem a febrer, tot just, i el madridisme ja feia comptes per esbrinar en quin partit es proclamaríem campions, si podria ser al Camp Nou perquè els blaugranes els fessin el passadís, i quants rècords de gols i de punts esclafarien, i tota mena de càlculs semblants. El barcelonisme també va donar a Lliga per perduda; de fet, el seu entrenador encara la hi dóna. Es va desesperar, el barcelonisme dic, i va començar a qüestionar els arbitratges i a denunciar favoritismes cap al Madrid i a identificar mans negres que havien d’impedir la quarta Lliga consecutiva dels de Guardiola, el president va fer dir que “si ahir pintava malament, avui pinta pitjor”,  i es va embrancar, el barcelonisme redic, en una discussió interna en què els uns van acusar Sandro Rosell de no haver cuidat les relacions amb la Federació espanyola i que d’aquesta deixadesa en venien tots els mals. El repic de tambors el van fer els madridistes, adoptant una actitud de perdonavides, reconeixen que era ben veritat que els àrbitres estaven perjudicant el Barça i que els deu punts de distància no haurien de ser tants, i tota la pesca d’un missatge amb una cua ben llarga.

Bé, doncs es veu que aquest conte ha fet un gir inesperat: el Madrid ha empatat dos partits consecutius, l’avantatge amb el Barcelona s’ha reduït a sis punts i ara, si hem de fer cas a l’actitud dels entrenadors i els futbolistes madridistes, els àrbitres s’han decidit a perjudicar-los.

Personalment, continuo pensant el mateix que he anat expressant en els darrers articles i que, en resum, puc repetir en dues idees:

Primer, que debatre sobre els àrbitres, sobre els errors que cometen a cada partit i tot això, no treu cap a res.

I segon, que un campionat de Lliga, de trenta-vuit jornades, en què només dos equips el poden guanyar, que es decideix en els enfrontaments directes, no pot quedar decidit quan tot just se n’inicia la segona volta. Només faltaria!

Crec que tot plegat és força simple, encara que s’expressi de manera subtil. I és que l’atzar, com va dir aquell, existeix.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s