Messi derrota l’atzar

Trobo que la victòria del FC Barcelona contra el Granada (5 a 3) és significativa del moment tan dolç en què es troba l’equip blaugrana. Va controlar el partit des de l’inici i aviat el va tenir resolt. Aparentment, tan sols, perquè se li va complicar en una jugada aïllada que sempre pot ocórrer i en una topada dins l’àrea que l’àrbitre Teixeira Vitienes II va decidir convertir en penal. Del 2 a 0 al 2 a 2 en un tres i no res incomprensible. Són circumstàncies que succeeixen habitualment i que, fins ahir a la nit, expliquen les ensopegades que ha tingut el Barça aquesta temporada a la Lliga espanyola.

Fa unes setmanes, l’entrenador Josep Guardiola ho va definir com l’atzar. Hi estic d’acord. Majoritàriament, es va interpretar que el tècnic feia referència als àrbitres i potser anava per aquí només. Tant se val. Jo crec que és una bona definició però que va molt més enllà de les decisions arbitrals equivocades.

L’àrbitre d’ahir va xiular dos penals contra el Barça que, honestament, crec que es poden xiular. De fet, podria haver xiulat com a penal la topada de Valdés amb un davanter andalús. Amb el mateix criteri, hauria d’haver considerat penal la falta que li fan a Alexis (molt més clara) i unes mans i una topada de Tello a l’àrea visitant a la segona part. En totes aquestes jugades ens hi podem passar molta estona discutint-les i cadascú ho considerarà diferentment. És un debat que no m’interessa, particularment.

El que vull dir és que jugades com aquestes n’hi ha hagut aquesta temporada en molts partits i han costat empats i derrotes als blaugranes i, en canvi, ahir no. L’equip va respondre a les injustícies arbitrals amb dos gols immediats i amb un cinquè, per si de cas. L’atzar no li va impedir sumar els tres punts i deixar la diferència amb el Reial Madrid a cinc punts pendent del partit d’avui dels blancs a Vila-real.

Insisteixo en el meu argument: diumenge, el Reial Madrid va ensopegar amb el Màlaga a l’últim minut. L’àrbitre el podia haver beneficiat amb un parell de penals, almenys, perquè de jugades susceptibles de ser convertides en pena màxima n’hi va haver. Tanmateix, l’atzar va voler que Ayza Gómez no fes servir el xiulet i que en el darrer instant el malagueny Cazorla posés la pilota a l’esquadra.

Per a derrotar l’atzar, el Barça va comptar amb Leo Messi. L’argentí va fer un altre hat trick  a la nit en què es va convertir en el màxim golejador de la història del FC Barcelona. No ho podem saber, però és probable que ho sigui per sempre. Sovint, el periodisme esportiu s’entesta a fer comparacions absurdes. Ahir, en canvi, la va encertar en comparar Messi amb Jordan i Guardiola a explicar-la: dominen el seu esport com mai cap altre ho havia fet.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s