Hi ha Lliga? Només faltaria!

L’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, va repetir dissabte que aquesta Lliga espanyola no la guanyaran, que els culers se’n desenganyin. Hi ha qui creu que és una negació tàctica, per treure pressió a l’ambient, però que de veritat creu que els seus futbolistes estan capacitats per remuntar el desavantatge que han acumulat i que no deixaran d’intentar-ho.

Anit el Reial Madrid va empatar a casa contra el Màlaga (1 a 1), els deu punts de diferència s’han reduït a vuit i les veles de la remuntada s’han inflat amb arguments renovats: El calendari que li queda un i altre, el bon to dels blaugranes que ja tornen a guanyar a casa i a fora com a norma, les recents dificultats dels blancs per endur-se els tres punts i la presumpta davallada dels equips de Mourinho a les segones voltes…

L’entrenador del Reial Madrid es va queixar que l’àrbitre Miguel Ángel Ayza Gómez va deixar de xiular-los dos penals. I, és veritat, el col·legiat valencià podia haver decretat penal en unes jugades molts semblants a les que, en jornades anteriors, els àrbitres de torn van deixar s’assenyalar a favor del FC Barcelona; contra el València, per exemple.

El Màlaga va empatar a l’últim minut, en un xut de falta de Cazorla. És important retenir que la falta no la va xutar l’àrbitre i que, per la manera com la tanca del Madrid es va anar avançant per reduir l’espai i per com Casillas es va estirar per aturar la pilota i la seva reacció posterior, als futbolistes madrilenys no els va fer cap mena de gràcia perdre dos punts al darrer moment.

Ara: Que la distància entre el Madrid i el Barcelona s’hagi reduït a vuit és molt positiu, en general dic. I encara seria millor que d’aquí a l’abril, quan els merengues visitaran el Camp Nou, hagi disminuït de dos o tres punts més, almenys.

Fa temps que sabem que Barça i Madrid, els dos únics equips que poden guanyar la Lliga espanyola, s’han d’enfrontar la segona meitat d’abril, a quatre o cinc jornades del final del campionat. Així, el seu enfrontament es converteix en la final que cap torneig de lliga té. Però, per a què això sigui així, cal que tots dos equips hi arribin amb una distància no decisiva perquè si no, la gràcia de l’invent es dilueix.

Per això ens hem d’alegrar tant de l’ensopegada del Madrid, no només els culers, tothom ho hauria de fer. Perquè segur que avui el consum mediàtic esportiu ha crescut de cop i, si la tendència es manté, també creixeran les audiències televisives i els bars i els locals de les penyes tornaran a tenir les afluències d’aficionats de quan el Madrid no havia agafat deu punts d’avantatge i la Lliga semblava decidida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s