Elogi del futbol

Per als qui ens agrada el futbol, un partit com el d’anit entre l’Arsenal i el Milan val molt la pena de veure. Hi ha un requisit previ: no ser un llepafils futbolístic. El partit no va ser gran cosa des d’un punt de vista tècnic, perquè els jugadors més virtuosos de cada equip, com Ibrahimovic i Van Persie, van estar poc encertats; i tàcticament va ser un desgavell considerable. Tant se val, va ser un partit molt entretingut. L’Arsenal havia de remuntar el 4  a 0 de l’anada, una mena de miracle que passa molt de tant en tant. Els anglesos van fer el primer gol al minut 7, el segon al 20 i el tercer just abans d’acabar la primera part. Entremig, els italians n’haurien pogut marcar dos o tres. I tota la segona part va anar si fa no com la primera, amb l’única diferència, substancialíssima, que ningú va fer gol.

Jo m’ho vaig passar bé, i ja en tinc prou. De tant en tant, va bé mirar un partit i només estar pendent del que hi passa, sense que t’hi vagi res d’emocional, sense haver de pensar ni en l’àrbitre, ni en quina seu es jugarà finalment la final de la Copa contra l’Athletic i quin dia, ni en cap Comitè de competició, ni en cap reforma d’uns lavabos, ni en les últimes declaracions d’un portaveu o un entrenador… el futbol pel futbol, amb tota l’absurditat que conté l’acte de mirar i entusiasmar-se amb vint-i-dos ganàpies que corren darrera d’una pilota i trobar sentit en una activitat que, si t’hi pares a pensar, no en té cap ni una.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s