De Guardiola a Villar

Dijous a la nit, el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, es va reunir a casa seva amb l’entrenador del primer equip blaugrana, Josep Guardiola. Així que es va saber, es van generar expectatives sobre la renovació del tècnic. A la roda de premsa prèvia al partit d’aquest vespre al Camp Nou contra l’Sporting, Guardiola les va desfer de seguida: no s’ha mogut res, va ser una reunió de treball com tantes en fan durant la temporada. Encara té quatre mesos de contracte, però la situació al voltant de la seva renovació causa incertesa. Ara: diria que hi ha hagut un canvi de sentiment i que del neguit de fa unes setmanes s’ha passat al desconcert de no saber què passa. I això que Guardiola n’ha parlat pels descosits. L’exvicepresident Albert Perrín va dir aquesta setmana que la raó era la manca de feeling entre Rosell i Guardiola. És un argument que circula fa anys, però cap exdirectiu l’havia expressat públicament. En privat, eren molts els que ho havien fet; també ho havien dit de Guardiola i Laporta. A l’entrenador blaugrana li ho van preguntar i va respondre de manera impol·luta: va tenir una relació excel·lent amb Laporta i ara la té amb Rosell, tant l’un com l’altre el van tractar i el tracten molt bé.

Divendres al migdia, representants de l’Athletic Club i el FC Barcelona es van reunir amb els dirigents de la Federació espanyola de futbol. Es creia que de la trobada en sortiria, finalment, la seu i la data de la final de Copa del Rei que han de disputar els dos equips, el 20 o el 25 de maig. Doncs, tampoc. La reunió va acabar sense que se’n sàpiga ni l’una, ni l’altra oficialment.

Una i altra reunions no tenen res a veure, més enllà que el desenllaç no hagi satisfet les expectatives que s’havien generat. Que Guardiola no hagi renovat encara pot resultar difícil de comprendre, però al darrera hi ha una explicació personal que si fóssim capaços de ficar-nos a la pell d’ell de ben segur que entendríem. En canvi, que la final de la Copa del Rei no tingui a hores d’ara ni data definitivament fixada, ni seu decidida, és incomprensible tot i que té una explicació diàfana: les estructures del futbol espanyol, per no dir de l’esport espanyol en general, són de riure per no plorar.

Ara: encara que una i altra situacions siguin incomparables, em fa l’efecte que serveixen per explicar-nos i fer-nos entendre prou bé.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s