La Volta i la crisi

Enguany, hi tornarà a haver Volta. Serà l’edició número 92 en 101 anys, és la cursa ciclista per etapes més antiga del món per darrera del Tour i el Giro. Com s’ha dit aquests dies, és una prova que transcendeix Catalunya i que és patrimoni del ciclisme mundial. Aquesta temporada es tornarà a celebrar, però li ha anat d’un pèl. Al País Basc, a qui no li cal cap pacte perquè ja té un concert, la seva Vuelta i la seva Semana també trontollen. La UCI, la Unió Ciclista Internacional, vull dir, ha dit que no pot ser que aquestes proves es deixin de fer i s’hi ha interessat. A veure quina una en fan.

La Volta ha trobat el seu encaix en el calendari internacional. Catalunya té territori i orografia per fer una prova d’una setmana excel·lent, que sigui atractiva per als corredors que aspiren a fer un bon Giro i un bon Tour. La Volta ho té tot per convertir-se en una cita obligada per a la preparació de les primeres bicicletes del pilot internacional. I, a més, té molt prestigi. Per tant, no es comprenen tantes dificultats. És insòlit que cada any s’arribi a una situació límit, de si es farà o no es farà. Almenys, aquest any hi haurà retransmissió en directe per part de TVC. Ja era hora!

Fa anys que es diu que no es pot seguir així, ni que sigui per la salut del seu director, Ruben Peris. Enguany també s’ha dit, potser amb una mica més d’èmfasi i tot. El secretari d’Esports, Ivan Tibau, s’hi ha posat seriosament, es veu. Ja està bé. Ara: a mi em sembla que no és només un problema de finançament. Sí, ja ho sé, el finançament públic ha caigut i el privat o bé està espantat, o bé s’ha acostumat a que d’aquest tipus d’esdeveniments se n’ocupen els poders públics i fa com si a la platja hi xiulés el vent. Però jo trobo que hi ha una manca d’assumpció de la realitat. En el seu darrer comunicat, l’UCI afirmava que el ciclisme viu un moment bo, perquè d’ençà del 2009, els pressupostos dels 40 clubs professionals han crescut un 37 per cent, que ara és de 321 milions d’euros, i que el salari mitjà dels corredors ha passat en aquest mateix període de 190.000 euros a 264.000 euros.

A mi ja em sembla bé que els ciclistes es guanyin molt bé la vida i que els més bons de tots acabin sent milionaris i tot això. Tanmateix, trobo que tot plegat és molt irreal. Això fa que cada vegada sigui més car organitzar una prova i que finançar-la esdevingui impossible. Sembla com si els dirigents federatius i els que determinen els costos d’estructura, no s’adonessin del món en què viuen. No és un mal que afecti només el ciclisme, ni l’esport, és molt més general. Ho hem encarit tot tant, que em penso que més valdria suspendre-ho tot i començar de nou.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s