10 punts reals, 10 punts ficticis

A banda dels terrenys de Viladecans i la renovació de Guardiola, aquesta setmana ha deixat un d’aquells temes que permeten debatre per a no arribar enlloc.

Diumenge, després del partit contra el València, l’entrenador del Barça va dir que els 10 punts de distància que hi ha a la classificació de la Lliga espanyola amb el Reial Madrid no són reals, que haurien de ser molts menys. Durant la setmana, més d’un jugador ha secundat la tesi.

Altres temporades he considerat que els punts que el Barça li treia al Madrid eren menys de la distància futbolística que hi havia entre els dos equips. El cas més extrem va ser la primera temporada de Guardiola a la banqueta, en què els blaugranes van haver d’anar al Santiago Bernabéu a guanyar el títol: el 2 a 6 d’aquell any va mostrar la diferència real entre un i altre equip, que no s’havia reflectit en punts durant la temporada. L’any del 5 a 0 va passar tres quarts del mateix.

Aquesta temporada, el Barça ha guanyat el Madrid a la Supercopa espanyola, a la Copa del Rei i en el partit d’anada de la Lliga espanyola, és a dir, en les tres competicions en què s’han enfrontat de moment. L’ha superat al començament de la temporada, en una competició que el Madrid va preparar a consciència, al desembre, potser el mes en què els blaugranes han estat més en forma i com a prèvia de l’exhibició al Mundial de clubs, i al gener, el mes en què han estat pitjor. Per tant, és indiscutible que el FC Barcelona està per sobre del Reial Madrid, en totes les competicions i en totes les circumstàncies.

Ara: no em sembla que els 10 punts que els madridistes treuen als culers a la Lliga espanyola no siguin reals. No sé si n’haurien de ser 8, 12 o 5, tant se val, perquè crec que aquests 10 punts no són ficticis i tenen una explicació.

Hi ha una obvietat: el Barcelona ha fallat més del compte i el Madrid gairebé no ho ha fet gens. La qüestió és saber per què? Si ens fixem en el bàsquet, en la recent final de la Copa del Rei, els jugadors del Madrid van estar perfectes, amb un nivell d’encert insòlit, que només s’explica pel grau de concentració extrema amb què van afrontar el partit, com un vaitot per superar d’una vegada per totes l’equip que els havia barrat el pas les últimes temporades i que els havia apallissat una i altra vegada i en tots els escenaris. Per més que volguessin, era un grau d’intensitat i de concentració inassolible pels blaugranes perquè, simplement, no estaven en la mateixa situació anímica, gairebé vital.

Entre el FC Barcelona i el Reial Madrid de futbol passa, si fa no fa, el mateix. De raons n’hi ha tantes com partits l’ha espifiada el Barça. Ara: a mi em sembla que si el Madrid no ha fallat encara, o gairebé no ho ha fet, tot i les estomacades que li ha clavat el Barça, és perquè els seus futbolistes competeixen amb una intensitat i una concentració un punt per damunt, que els blaugranes no poden adquirir perquè no tenen el mateix nivell de desesperació; és un grau d’excitació a què només hi arriben els aspirants.

Potser ara que s’han canviat el papers, és a dir, que els blaugranes s’han convertit en els aspirants a un títol que sembla a mans dels merengues, tornarem a veure un equip intens els noranta minuts, en tots els terrenys i en totes les competicions. Per això em sembla tan clau el partit d’avui contra l’Atlètic de Madrid.

I si al final el Madrid no falla, tant se val perquè segur que haurem pogut gaudir de partits tant extraordinaris com el de diumenge passat contra el València. Que d’això es tracta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s